Èric Vinaixa: «Miravet té un racó on et sents part de l'aigua»

Líder del grup de rock Rodamons (Temps millors i Mama), Èric Vinaixa (Miravet, 1977) va treure a l'estiu el seu segon treball en solitari, Insinuacions. Ara prepara per al pròxim 8 de febrer un directe a la sala Luz de Gas

-Persones, sensacions, sentiments... ¿Fins a quin punt la seva terra, Miravet, la Ribera d'Ebre, les Terres de l'Ebre, estan en les seves cançons?

-Diria que el lloc on et cries et condiciona la personalitat. I Miravet i les Terres de l'Ebre són un entorn molt potent. Criar-te al costat del riu sempre marca, el caràcter i les relacions humanes.

-¿Hi ha un lloc favorit?

-Hi ha un racó a Miravet, anant al pas de barca, entre unes pedres, veus el riu que arriba de cara, i a la dreta, et guarda el castell templer. Et sents part de l'aigua.

-¿Què li suggereix la Ribera d'Ebre?

-Quan vinc, retorno als colors de la infància, a una manera de parlar que, fins i tot sentint-la a Barcelona, desperta vincles i cert sentiment tribal.

-El seu primer record musical el torna també a la seva terra… 

-El primer dia que vaig anar a classe de solfeig feia 6 anys, i després d'una festa amb Fanta i pa amb Nocilla, em van enviar a casa del professor i pensava que continuaria la gresca i podria tocar una trompeta o un tambor. Quan em van plantificar al davant el mètode, les notes, el pentagrama… em va caure el món a sobre.

-¿L'inspira aquest lloc d'infància i retorns?

-En realitat sóc molt més interior que exterior. L'única cançó que he fet com a homenatge a les Terres del l'Ebre és Dona del riu, el bonus track (cançó de regal) inclòs al disc Insinuacions, un homenatge a les dones, a les mares, a les filles, a aquell matriarcat tan fort.

-A Insinuacions parla de la comunicació, de relacions personals, de com insinuem per comunicar-nos. ¿Aquest mecanisme pot ser tan màgic com dramàtic, segons com s'interpreti?

-Sí, aquí està la màgia i el drama. Cadascú interpreta en funció de moltes variables. Sempre pots pensar que fins i tot darrere el significat d'unes paraules planes s'hi amaga un altre missatge.

-¿Què insinua més, la música o les paraules?

-Amb la música insinues sempre els teus sentiments. La lletra serveix per perfilar, per apuntalar missatges, és una altra cosa.

-¿El seu procés creatiu segueix aquest esquema?

-Començo divagant amb sons, jugant, deixant-me portar per una melodia que tinc al cap, fins i tot per una cadència, que et porta a una altra fins que s'obre una porta que desperta una emoció. És pura inspiració, després hi ha l'ofici per polir, però el més important és saber si et funciona a tu, si es fa vibrar i a partir d'aquí, arriba la lletra.

-¿Què sent amb la música?

-És la droga més forta. És terapèutica. Et pot potenciar el que sents o canviar-ho.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

-¿Quina atmosfera crea en directe el seu nou disc?

-És íntima, elegant, preciosista, amb moltes subtileses. Proposo un viatge emocional, per viure coses que has viscut o que saps que viuràs.