Dimarts, 21 de febrer del 2012 Pol Morales Vidal (Barcelona)

La gran festa del cine espanyol semblava un 'guateque' sense remei. Fins que va arribar Santiago Segura i va aixecar l'ànim d'una gala a la deriva. Les seves perdigonades mordaces van ser el més lúcid de la nit. Va recalcar amb conya que la llista de favorites inclogués un film sobre la guerra civil. Va descriure amb ironia el sistema de votació, no pas exempt d'amiguismes i altres criteris subjectius. Fins i tot va gosar mencionar les conegudes rebequeries d'Almodóvar amb l'Acadèmia. La intervenció de Segura va suposar una alenada d'aire fresc després del discurs d'una nova presidència que, a tres veus, es va desmarcar de la postura d'Álex de la Iglesia i la seva mà estesa als internautes. Amb el que es va veure, l'amiguet no només semblava demanar a crits el vestit de mestre de cerimònies de l'any que ve, sinó també un lloc en la junta directiva de l'Acadèmia de cine.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: