elPeriódico.com

La majoria dels investigadors tenen una característica en comú: després de presentar molts papers, poden aconseguir una beca, que, amb sort, ronda els 1.000 euros mensuals. La minoria la componen aquells que, tot i presentar papers, no han tingut tanta sort i no reben cap ajuda. Són la minoria no perquè no tinguin capacitat investigadora, sinó perquè s'ha de viure, i per viure es necessiten diners; de manera que, o són fills de casa bona o han de treballar, i treballar i investigar alhora implica dedicar tots els caps de setmana a la investigació, a més d'unes quantes hores entre setmana, que se sumen a les habituals de la feina remunerada. Això vol dir treballar molt i dormir molt poc. Els científics ho fan així perquè la investigació els agrada i els interessa, però no s'ha d'oblidar que es fa al si d'una universitat, i això significa cobrar uns diners. I aquí sorgeix la gran sorpresa d'aquest any. Les taxes de tutela acadèmica (és a dir, el que es paga perquè algú et dirigeixi la tesi, condició indispensable per poder-la fer) ha passat de valer 100 euros anuals a 500. Gairebé tant com un curs acadèmic a la universitat. ¿A què és degut aquest increment tan enorme? ¿En què pensen els senyors del Govern per autoritzar aquest augment? I a més en temps de crisi. ¿És normal que un investigador cobri només 1.000 euros? Llavors, no diguem que volem ser un país punter en investigació; no em facin riure. Surt més a compte cursar un mòdul professional i entrar en el mercat laboral amb 20 anys, que esforçar-se per acabar una carrera per ser doctor als 30 anys, després de malviure, i anar directe a la llista d'aturats.