Dilluns, 20 d'octubre del 2014 Naiara Puy (Barcelona)

Ara ja fa un any, vaig rebre la bona notícia que se m'entregaria un pis de protecció social de lloguer per a joves. En aquell moment jo tenia 32 anys. Donada la meva situació laboral inestable, no vaig dubtar a acceptar l'oportunitat que se m'oferia. No obstant, una vegada em vaig traslladar al nou edifici la percepció que es tractava d'una oportunitat va anar canviant. L'avantatjós cost econòmic que suposa un pis d'aquestes característiques es va anar diluint pel fet que l'immoble té unes condicions estructurals sota mínims.
Es tracta d'un pis de 36 metres quadrats amb forma de rectangle -o, com jo el vaig batejar, una capsa de mistos- que té tot el que és indispensable per viure però amb uns materials i un disseny que el fan totalment inhabitable. La calor a l'estiu s'acumula a les parets de formigó robust generant a l'interior de la vivenda una atmosfera tropical que pot durar fins ben entrada la tardor. La ventilació la proporciona un únic finestral frontal. Si es vol aconseguir corrent d'aire, s'ha d'aconseguir a través d'una obertura superior a la porta d'entrada al pis. I per acabar, per afegir una mica de serenitat acústica, el pis està al costat d'un meravellós aparcament zona bus, d'aquells autocars que porten turistes a la Sagrada Família i que no apaguen mai el motor a l'estacionar. Senyors de l'Ajuntament de Barcelona: el malestar dels joves o la rotació del pis la tenen ben assegurada.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: