Dimarts, 21 de maig del 2013 Cristina González (Sant Adrià)

Sorpresa el 17 de maig per la mort de Videla, vaig llegir la notícia --més que per saber alguna cosa d'ell-- horroritzada pel personatge. La seva trajectòria com a genocida no era excepcional perquè ja n'hi ha hagut d'altres com ell que van utilitzar el poder de la pitjor de les maneres. Tampoc és excepcional que fos condemnat de per vida i que hagi mort a la presó. El que m'espanta és saber que el seu convenciment va ser ferri fins a l'últim dia de la seva vida i que no es va penedir de res. I més encara, les seves declaracions : «Si no hi són, no existeixen, i com no existeixen, no hi són. Els desapareguts són això, desapareguts». I és que els homes, per naturalesa, defensem els nostres interessos, encara que les interpretacions d'aquests poden ser desastroses quan hi ha tant de poder absolut en joc.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: