Divendres, 3 de maig del 2013 Sònia Ferrer (La Bisbal del Penedès)

Des del 22 de desembre passat visito l'hospital diàriament. Tinc un familiar malalt que ha estat ingressat, en aquest període de temps, a l'hospital comarcal del Vendrell i al Joan XXIII de Tarragona.
El motiu de la meva carta és manifestar que considero inadmissible que es cobrin 20 euros per una targeta per veure la televisió durant un temps limitat, quan aquest servei a casa és gratuït. A l'hospital del Vendrell, el privilegi de veure la televisió costa 1,12 euros l'hora, un robatori. Cada dia són més les persones que s'emporten aparells de casa a l'hospital per poder veure la televisió i/o connectar-se a internet sense haver de pagar. És bastant habitual veure televisors, tauletes, smartphones, ordinadors i altres dispositius a les habitacions, tots ells portats de casa. Però no tothom s'ho pot permetre. Mentre els hospitals cobren per veure la televisió als malalts que es troben, sovint, sols i impotents al no poder moure's del llit, hi ha qui s'està enriquint a costa d'una televisió que es capta de forma gratuïta amb una antena i un descodificador de TDT qualsevol. No és mal negoci: inverteixes en antenes, televisors amb TDT incorporat i uns comptadors de temps que bloquegin l'aparell quan s'esgoti la targeta i que el pacient se'n compri una altra si pot i, si no, a desitjar que el veí pagui. Tot això em porta a reflexionar sobre la capacitat que tenim les persones d'enriquir-nos a costa dels altres. I és que ja ho deia aquell refrany: de l'arbre caigut tothom en fa llenya.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: