Hem de buscar la manera d’allunyar-nos dels monstres depredadors que etiqueten i estigmatitzen els cossos i cercar alternatives de tractament que s’escapin de la qüestió de corregir, tractar diferent, treure rendibilitat al patiment... Cal un model que giri al voltant d’una qüestió bàsica: les persones no tenim deficiències, sinó diversitats. I aquesta diversitat hauria d’estar ben lluny de crear identitats deteriorades pels estigmes, la marginació social i les infravaloracions de les deficiències. Calen línies d’acció col·lectives que prenguin consciència de la necessitat de denunciar el tractament actual de les diversitats funcionals físiques i psíquiques i reivindicar un canvi qualitatiu que contribueixi a una vida en igualtat de condicions. Per això cal una ètica de cures basada en processos educatius centrats en la comprensió, l’acompanyament i una renúncia a teories higienistes, biomèdiques, positivistes...
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)