Diumenge, 11 d'octubre del 2015 Desireé Cascales (Barcelona)

El 25 de setembre esperava l’arribada del bus 45 a la Via Laietana amb el Palau de la Música amb una altra persona que duia, com jo, un caminador. Quan va arribar el bus, el meu company va agafar el seu caminador i  va pujar sense problemes les escales. Jo vaig demanar la rampa perquè tinc problemes per mantenir-me dreta. El conductor s’hi va negar al·legant que la rampa només és per a cadires de rodes i gent amb bastó. Jo sóc jove i amb paràlisi cerebral que m’afecta la parla i un lateral del cos. Després de cinc minuts de discussió, el xòfer va cedir. Quan ens acostàvem al meu destí, el passeig Marítim de la Barceloneta, vaig prémer el botó per sol·licitar la rampa. El conductor va obrir la porta sense treure la rampa i quan l’hi vaig exigir no em va fer cas, va tancar la porta i va seguir fins a la parada següent després d’accelerar amb tanta violència que vaig caure a terra (un passatger em va ajudar a incorporar-me). Va obrir la porta sense rampa, algú va treure el meu caminador plegat al carrer i jo vaig haver de baixar sola i evitant l’esglaó. No sé si hi ha cap normativa. El que sí que sé és que és inhumà no obrir els ulls per observar si una persona pot o no pujar esglaons. Si el passatger demana la rampa és perquè li és molt difícil pujar al bus.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: