Dilluns, 29 de setembre del 2014 Jordi Martín Mateo (Barcelona)

El regnat de Felip V va abolir la llengua i la cultura catalanes. Vindrien segles foscos per a una llengua i una cultura mil·lenàries que només podien seguir existint sota dues formes: la comunicació oral, popular o culta, i la literària, fos festiva, històrica o d'entreteniment. Però la llengua catalana no va tenir escriptors que la promocionessin en aquell moment. Amb l'excepció de Francesc Vicenç Garcia, més conegut com el rector de Vallfogona, nascut a Tortosa i que, tot i la seva condició de sacerdot, va abraçar gairebé tots els gèneres en la seva obra, principalment poètica, en què destaquen composicions líriques religioses, però també festives, de to profà i fins i tot còmiques. També va introduir l'estil barroc en les lletres catalanes. I és aquí on radica la importància d'aquest autor, perquè va escriure en una època de verdadera penúria cultural per al català.  Però el que és petit, si és quantiós, es fa molt gran. L'obra de Francesc Vicenç Garcia va tornar a agafar força després e la Renaixença, i va adquirir el seu just significat. Ara, en aquests moments de commemoracions dins de la societat catalana, també s'hauria de recordar homes com el rector de Vallfogona. 

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: