Dissabte, 30 d'agost del 2014 Jordi Guasch (Barcelona)

És molt difícil, per no dir impossible, publicar un manuscrit per a algú que vol ser escriptor professional i posseeix talent per ser-ho. Quan s’envia una proposta a una editorial, o reps un correu electrònic mecànic amb les excuses de sempre o bé, i és el més freqüent, ni contesten. Queda l’opció d’autoeditar-te el llibre o fer-ho en una petita editorial. En els dos casos es necessita distribució i publicitat, el més essencial perquè es conegui la teva obra. Per pròpia experiència sé que editar el teu manuscrit en una editorial de curt abast implica que la teva obra mor així que firmes el contracte. I per fer-ho pel teu compte es necessiten diners i una capacitat logística que no tinc, i això tampoc garanteix la promoció. Així doncs, els escriptors desconeguts estem condemnats al menyspreu. Mentrestant, gairebé totes les novel·les que venen, d’editorials mitjanes o grans, tenen un estil pobre, una prosa i un vocabulari bastant mediocres i arguments convencionals. ¿És el que volen els lectors? He dedicat dos anys d’autodisciplina a una tasca obsessiva per aconseguir excel·lència literària, amb enorme il·lusió i esperança en una novel·la. Però, malgrat el suport total dels que valoren el meu talent, només he aconseguit transitar per un camí de decepció, patiment i impotència, estavellant-me contra el mur de sempre. Jo serveixo per crear històries que els que les han llegit qualifiquen de molt originals i ben escrites, no per embrancar-me en complexos procediments logístics o barallar-me amb editors.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: