Hauria de veure's el món com la imatge que es reflecteix en un mirall. Amb això vull dir que quan miréssim el món, en el nostre camp de visió hauríem d'apreciar el que ens agradaria veure de nosaltres mateixos. Síria es desfà a trossos. Les lletres del seu nom s'han capgirat per deixar caure la sorra dels seus rellotges cap a un final imminent i indefectible. Les imatges espaordidores no clamen prou la consciència d'aquell que pugui frenar la barbàrie de la humanitat, mentre aquesta mateixa humanitat veu com les lletres del seu nom les roseguen les rates. Fins que no entengui que jo sóc el pare que plora el seu fill mort, que jo sóc cada cos cremat estirat a terra, fins que no miri el món com si em mirés a mi mateix, sóc un ésser ignorant i negligent, una forma precària de vida en qui la intel·ligència no pot dipositar esperança.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)