Recordo aquells anuncis de prevenció d'incendis amb el lema Quan el bosc es crema, alguna cosa seva es crema. I també els incendis en la tundra siberiana, sense flama visible però que cremen el substrat vegetal del sòl amb risc d'enfonsaments. La resposta de les administracions enfront d'un incendi és protegir les vides i apagar-lo. Quan tot acaba, esbrinen les causes i decideixen a qui es paga i quant, mai a la inversa. Avui, les farmàcies, en especial a Catalunya, estem com en un incendi de la tundra. A causa de la rebaixa del preu dels medicaments i els impagaments, se'ns obliga a elegir entre la nostra ruïna econòmica, per la insostenibilitat financera que suposa complir amb l'obligació de dispensar medicaments en les condicions pactades, o deixar de complir i perjudicar la població. Quan la seva farmàcia es crema també alguna cosa seva es crema. Les administracions han d'actuar com en els incendis: primer, evitar que caiguin farmàcies del sistema sanitari, pagant les factures. I després, posar-se d'acord i decidir a qui i quant pagar. Contràriament, només quedaran persones amb problemes per seguir els seus tractaments, que els governs hauran de gestionar amb inversions multimilionàries.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)