Diumenge, 5 de juliol del 2015 María Palomar (Barcelona)

Hi ha un refrany castellà que diu: «Qui dóna pa al gos d’un altre, perd el pa i perd el gos». Hi ha alguns fets que surten als llibres d’història però que no s’estudien. El 1953, un gran nombre de països, entre ells Grècia i Espanya, van condonar més del 60% del deute que Alemanya havia acumulat durant les dues guerres. El país germànic, devastat per la segona guerra mundial, es trobava sumit en una gran crisi que li impossibilitava pagar els seus deutes, que pujaven a uns 38.800 milions de marcs de l’època. L’Estat estava a punt de fer fallida. Davant d’aquesta situació, els principals creditors del país germànic, liderats pel Regne Unit, França i els Estats Units, però entre els quals també hi havia altres països com el Canadà, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Itàlia i Espanya, es van reunir a Londres per intentar buscar una solució. Les negociacions es van estendre entre el 27 de febrer i el 8 d’agost del 1953 i van culminar amb l’anomenat Acord de Londres, que va reduir el deute alemany en un 62,6% i va determinar un calendari de pagaments per als 14.500 milions de marcs restants. L’acord va permetre que molt aviat Alemanya se situés al capdavant del creixement econòmic del continent. Alemanya sembla que no hagi après res de la història i, en comptes de correspondre a la generositat amb què va ser tractada fa sis dècades ha decidit aplicar mà dura a aquells països que li van permetre regenerar la seva economia i evitar la fallida. Llàstima que aquest apassionant capítol de la història recent no s’estudiï als col·legis espanyols, grecs ni, per descomptat, alemanys. També podíem parlar de les xifres de dèficit públic que Alemanya va tenir per assimilar l’Alemanya de l’Est, passant-se per l’arc de triomf les normes de la Comunitat Europea. Aquest mateix dèficit que ara ens obliguen a reduir en un termini impossible i que ens aboca a les retallades.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: