Estiu. Temps de festivals artístics de tota mena. Malgrat tot, la cultura resisteix. També, temps de troballes i reflexions. La primera setmana d’agost vaig assistir al Centro Buñuel Calanda al Festival de Cine 22xDon Luis. A la Secció Paral·lela vaig veure excel·lents documentals i curtmetratges. No és la primera vegada que tinc la sort de veure aquest tipus de produccions, i remarco la paraula sort perquè ho és poder visionar aquestes obres i també saber que es projectaran. A les sales comercials va desapareixent la projecció d’un curt de qualitat, previ al film programat. Darrere aquests breus treballs hi ha il·lusió, esforç, diners, talent i, sobretot, futur. Demano el retorn d’aquestes petites pel·lícules, que a vegades expliquen grans històries, als circuits i sales d’exhibició convencionals. S’ha de donar visibilitat a aquest cine i a les persones que el fan. Sense oportunitats, no passaran de promeses desaprofitades. Mai arribarem a veure les grans obres que podrien haver arribat a realitzar. El cine va més enllà d’aquestes produccions d’enorme pressupost i espectaculars efectes especials. Per sobre de tot és art, un art molt humà. Defensem-lo i amb ell la cultura. En això ens hi juguem molt, bastant més del que puguem creure.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)