Diumenge, 19 d'octubre del 2014 Marianela Sandovares (Sentmenat)

Senyor president, escric aquesta carta per sentir-me alleujada fins i tot sabent que a ningú se li mourà ni un pèl. Jo pensava que això era el primer món, però no. Aquest és un país que fa un trasllat i un tractament d'un pacient amb Ebola com d'estar per casa, i ara ens enfrontem al contagi. Un país on la gent se suïcida pels desnonaments. On uns confien els seus estalvis a entitats on després uns sindicallestos i uns polítics de moral absent se'ls gastaran. Un país on un home gran, després de robar durant dècades, en lloc de demanar disculpes i tornar els diners, s'enfada i renya a tot aquell que li exigeix explicacions. Un país amb uns polítics que a la mínima responen amb l'"i tu més". És el país del meu fill, on vaig fer arrels i que estimo. Però em sento estúpida, senyor president, per haver d'agrair un treball amb un sou de riure. Sàpiga que odio la frase "és el que hi ha",  i no em conformaré mai amb qualsevol cosa, i esperaré que els autònoms no siguin tan cars per poder exercir la meva professió: tinc una carrera i un màster per utilitzar. Però tinc por. A haver de pagar més del que guanyo, a aquestes no-baixades de la taxa d'autònoms, a aquest atur gairebé simbòlic i aquests mals de cap dels que treballen pel seu compte. I vostè ha d'assumir la responsabilitat. Simplement volem que deixin de debatre estupideses i de donar-se les culpes els uns als altres; que creïn plans de treball, que inventin alguna cosa per no haver de fer fora la gent de casa seva, que inverteixin en salut, i que això impliqui no deixar que se'n vagin els professionals a altres països, que els que roben primer tornin euro per euro i després vagin a la presó, que reformin lleis si fa falta. Cregui'm: ens sentim estúpids. Ens entretenim amb el Facebook; ens despistem amb el Barça i el Madrid, però la realitat és aquesta, i volem veure progressos o, almenys, no veure que fem tants passos enrere. 

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: