Diumenge, 5 de juliol del 2015 M. Elisa Aragonés (Tarragona)

S’ha perdut el respecte a professors i pares. La mala educació ha arribat a un grau superlatiu. Vas en tren i has de resar perquè no et toqui viatjar al costat d’un nen que, menys seure damunt teu, fa de tot: crida, corre i destrossa els nervis dels passatgers fins que els seus pares li deixen la tauleta. A partir d’aquí, ja només tens un nen quiet amb els ulls oberts i sense parpellejar. He vist en algun restaurant que cedeixen tauletes als nens perquè deixin menjar tranquils els seus pares. De conversa, res de res. En alguns trens, on està restringit parlar pel mòbil, també hi ha qui se salta la norma a la torera i explica els seus negocis i les seves intimitats en veu tan alta que se n’assabenta tot el vagó. Els bancs que hi ha als passejos serveixen perquè alguns joves s’asseguin al respatller. Si aquell dia toca menjar pipes, veuran en quin estat queda el banc. Per no parlar dels xiclets, que haurien de ser més cars pel que costa després arrencar-los de terra. Hi ha papereres al costat, però no es fan servir. En fi, la mala educació s’ha aposentat a les nostres cases, carrers, col·legis, llocs públics, i fins i tot en programes de televisió. Ja seria hora de començar a fer alguna cosa per posar-hi remei.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: