Divendres, 28 d'agost del 2015 Miguel Herrero (Madrid)

Dies enrere tots vam estar molt preocupats i apenados per l'incendi que asoló la serra de Gata. Tras el foc queden paratges naturals destruïts, mitjans de subsistència arruïnats, il·lusions trencades. Fueron dies de solidaritat amb els afectats i desplaçats. Van saltar llàgrimes al veure l'espontània ovació als bombers portuguesos al seu pas per Moraleja, igual que els aplaudiments que vam donar en Ceclavín al veure els hidroavions sobre el nostre cel, un cel impregnat de la terrible olor de fum de la vida que mor. Davant el foc no basta amb tenir parcs de bombers i personal qualificat disposat a arriscar la seva vida. Hay que recolzar-los des de la rereguarda. A l'inici de l'estiu, el Govern de Rajoy va aprovar la modificació de la llei de boscos que permet la requalificació dels terrenys tras un incendi. En el país de mayor diversitat biològica d'Europa i situat a les portes del desert, aquesta llei és un atemptat contra la naturalesa i contra les persones, doncs permet a unos pocos (ja sabem qui) lucrar-se del mal de tota una comarca. Alienta als incendiaris per convertir, amb solo un misto, terrenys d'alt valor paisatgístic i ecològic en terrenys urbanitzables. A més, prohibeix als agents forestals investigar les causes d'un foc. ¿Què temen que puguin descobrir? Una legislació democràtica ha de ser de tolerància zero per als incendiaris. En l'actualitat és pràcticament impossible condemnar-los. Una impunitat que no pot continuar. La nova llei ha de derogar-se de inmediato i ha de perseguir-se als incendiaris com a autors d'actes criminals contra tota la comunitat. 

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: