Dijous, 21 d'agost del 2014 Guillermo Martí Ceballos (Sant Pol de Mar)

esprés de tanta festa pirotècnica i musical estiuenca (no tinc res contra la bona música a un volum racional i que no soni fins a les 6 del matí), un es pregunta el perquè de tant soroll. ¿Que potser les vacances no són també per descansar? ¿No tenim dret al silenci en la nostra temporada d’oci? En la moderació hi ha el just equilibri. A més a més, observo perplex que primer són les festes, malgrat la crisi, i que no es repara en despeses. Distreure el populatxo perquè no pensi (molestant la gent amb el soroll) és la tàctica per excel·lència emprada pel poder. El catedràtic de Dret Administratiu Alejandro Nieto García ho denomina «captació populista de simpaties –i de vots–»: «Els ajuntaments tenen sempre les mans obertes per a la celebració de festes populars, per a il·lumina-cions, espectacles musicals (que anomenen culturals) i saraus diversos habitualment acompanyats de sorolls infernals. En períodes d’expansió o de recessió, tenen clar que la cosa més important és entretenir el poble amb circenses». I no podia ser més encertada la frase de l’escriptor Josep Pla: «Com més buida és l’existència, més soroll necessita».

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: