Diumenge, 5 de juliol del 2015 Enric Casanovas (Mataró)

Els bancs van tancar l’aixeta del crèdit i el preu de l’habitatge es va mantenir estable (no en el seu valor de mercat, perquè ells mateixos ho van impedir). Gràcies a això, es va abaratir l’oferta de lloguer. Ara els bancs tornen a oferir crèdit. Diner fàcil equival a compra fàcil, compra fàcil equival a augment de preus i això, de retruc, provoca que la gent s’afanyi a comprar per, suposadament, estalviar-se uns diners o especular. Si tothom comprés amb els diners estalviats o gairebé, els preus no s’inflarien i tothom qui volgués adquirir un pis el tindria amortitzat en poc temps i no s’endeutaria per anys i panys. Encara que sembli mentida, no s’han pres mesures per impedir una altra bombolla, hi ha qui confia a lucrar-se com en temps passats. Però l’especulació sobre un bé de primera necessitat com l’habitatge només beneficia els que més tenen, i comprar sense diners és viure un miratge abans de començar la travessia del desert.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: