Divendres, 6 de setembre del 2013 Daniel Pérez (Barcelona)

El nacionalisme sempre m'ha semblat una ideologia que atrofia la ment i limita el pensament crític. Després d'un any vivint a Barcelona, vivint el nacionalisme de prop i havent obtingut el nivell C1 de català, la meva opinió no ha canviat gens ni mica. Però ja que visc a Barcelona i que passaré aquí els pròxims anys de la meva vida, em preocupo pel futur del territori on visc. I al preguntar-me què li convé a Catalunya trobo dues raons de pes per estar a favor de la independència i anar el dia 11 a la Via Catalana. La primera és econòmica. Durant aquest any he pogut veure en persona el maltractament econòmic que pateix Catalunya. Els catalans paguen els impostos més alts d'Espanya, però tenen el menor percentatge de funcionaris. Són els que més contribueixen a les càrregues de l'Estat, i no obstant veuen com des de Madrid s'imposa un model radial de trens (que porta a disbarats com que el corredor mediterrani passi per la capital) o com s'aposta per l'aeroport de Barajas contra el del Prat. Per no parlar del retard en la construcció dels accessos al port de Barcelona. Per no parlar dels peatges, un fenomen pràcticament desconegut per a mi fins a arribar a Catalunya. Amb la independència, Catalunya podria administrar els elevats recursos públics que generen els catalans de forma directa i amb més benefici per als seus ciutadans.

La segona raó, més important encara, és política. Espanya és un Estat en què la corrupció ha arribat als més alts nivells de les institucions. Es tracta d'un país on les joventuts del partit de govern s'exhibeixen amb símbols d'una dictadura feixista i on el dictador encara té el seu mausoleu. És un país que bat rècords d'aturats, de desnonaments i de científics que emigren. Paga una de les tarifes d'electricitat i telefonia més cares d'Europa, perquè la llei en aquests sectors es fa per i per al 'lobby' de torn. Té un exèrcit inservible perquè les decisions en defensa s'han adoptat segons els interessos de les empreses d'armes i no segons les necessitats militars. Es podria seguir aquesta llista durant hores. Per tant, és imprescindible una regeneració a Espanya, però ¿es donarà en un país que té com a preocupació més gran Gibraltar i el fitxatge de Bale? Evidentment, no. L'única oportunitat que veig per a la regeneració democràtica és la independència de Catalunya. Per això, el dia 11 les mans d'aquest independentista no nacionalista s'uniran a les de milers de catalans a favor de la independència.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: