Dijous, 18 de desembre del 2014 Andrea Izquierdo (Barcelona)

La qüestió ja no és si la infanta Cristina és culpable o no, o si desmereix qualsevol privilegi o remuneració que pugui tenir assignats. La qüestió, ara i sempre, és com pot un Estat que s’autoanomena de dret no exigir la separació de poders que ensenyen a les facultats de Dret i que propugnava Montesquieu. Que tant el fiscal com la defensa vetllin en certa manera pels interessos de la mateixa persona, una de les imputades, fa mala olor, especialment quan aquesta té un cognom especial i quan el jutge hi veu indicis delictius. Com a advocada, que el poder judicial no sigui independent i imparcial em repulsa i m’indigna; com a ciutadana, m’atemoreix. I, sobretot, m’atemoreix que els fiscals, que en teoria defensen els interessos dels ciutadans, puguin arribar a ser parcials. Evidentment, tampoc poden ser-ho els jutges; però l’increïble és que, en aquest cas concret, el jutge, que hi veu indicis delictius, ha estat acusat pel fiscal gairebé de parcialitat (i de voler fer una espècie de tribunal d’inquisició contra un membre de la família reial). Vull pensar que en aquest cas no pot succeir com en altres en què jutges amb sentit de la justícia i la igualtat han estat apartats per interessos polítics o econòmics. Però, com dic, això és el que m’agradaria.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: