En el cas de la pianista absolta per contaminació acústica, he vist atònit com ha estat tractada la persona que ha patit el soroll. I dic soroll perquè, encara que sigui música de piano, en l'època dels fets l'acusada era estudiant, no concertista, i això significa una escala musical rere l'altra, repeticions durant hores i hores. El piano té una gamma de so que va dels 40 als 100 decibels, molt a prop del nivell del dolor. El soroll que es percep depèn molt del sistema de propagació: per l'aire, a través d'escletxes, per sota de les portes… El mitjà farà de filtre i a les nostres oïdes només hi arribaran un parell o tres de notes molt altes i el rumor de les altres, convertint l'audició en un turment de gota malaia. En aquest punt, la denúncia és la solució més suau que et ve al cap per no elegir-ne altres de més expeditives.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)