Dijous, 24 d'abril del 2014 Laura Parri (Martorelles)

Cap a finals del mes de setembre del 2013 es va debatre al Congrés tornar al fus horari britànic amb la finalitat d’adaptar els horaris espanyols al ritme europeu. Entre els beneficis d’aquesta mesura hi hauria la millora de la conciliació laboral i familiar. Observo amb certa incredulitat i resignació aquest tipus de debats, ja que no serviran de res si el Govern central i els empresaris no estableixen unes bases reals. ¿Com ho hem de fer per conciliar la nostra vida personal si a la feina cada dia et demanen més hores extres a canvi de menys salari? ¿Com poden una mare o un pare veure els seus fills si arriben a casa a les nou del vespre després d’haver tingut tres hores mortes al migdia? Si bé el fet de seguir l’horari solar hi ajudaria, el problema continua sent la pobra cultura corporativa d’aquest país en què sembla que un empleat treballa més si escalfa la cadira fins a l’eternitat. Encara és pitjor el cas del pobre empleat que surt de l’oficina a les tantes de la nit perquè va fins al coll de feina. Improductivitat i explotació laboral. A Alemanya, quan un treballador es queda a fer hores sistemàticament significa que o bé no és prou productiu o bé està sobrecarregat. A França prospera una iniciativa perquè no es puguin enviar correus electrònics fora de l’horari laboral (només en cas de «circumstàncies excepcionals»). Això és conciliació familiar, amics. I tenir una jornada laboral sensata, sense hores mortes al migdia, sense necessitat que els negocis obrin els diumenges. A Holanda les botigues tanquen tots els dies laborables a les sis de la tarda, excepte els dijous, i de moment no han mort en l’intent. No és possible conciliar la vida laboral i familiar sense dur a terme abans una reflexió sobre els nostres horaris laborals i comercials.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: