Diumenge, 26 de maig del 2013 Anna Martínez (Barcelona)

No vull viure en un país on els meus fills hagin d'assistir a classes de religió a les aules públiques. On la meva filla no pugui avortar amb llibertat i condicions dignes si algun dia se li trenca el preservatiu mantenint relacions amb la seva parella. On la justícia sigui un luxe. En un país que no respecta i anima la seva diversitat. No vull el país que no van voler els meus pares. No vull veure'm abocada a votar a favor de la independència de Catalunya com a mal menor davant l'ofensiva patriòtica i neocon del Partit Popular. I no vull moltes altres coses que entenc que s'han de consensuar, però no aquestes: aquestes són innegociables. Que els catòlics ofereixin l'educació als seus fills que considerin millor, però no als meus. Als antiavortistes: que no avortin. Als que vulguin una justícia igualitària i accessible per a tots: que no l'usin. Als que els incomodi la llengua catalana: que no la parlin. El millor antídot per a l'independentisme és una Espanya plural, respectuosa i inclusiva, però no aquesta. Els cants de sirena de l'independentisme són atractius, i als catalans que creiem en una altra Espanya se'ns acaben els arguments. No votaré sí a la independència per la qüestió patriòtica i romàntica, ni per la del greuge fiscal, ni perquè la dreta catalana vagi a deixar d'aplicar les mesures de xoc neoliberals. Si voto sí a la independència serà per fugir d'aquesta Espanya rància i neofeixista, i ho faré amb moltíssima tristesa.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: