Diumenge, 21 de setembre del 2014 Núria Carreras (Girona)

L'altre dia a la parada del transport que em porta a Girona vaig veure un grup de sis o set noies africanes. Feien goig de veure. Dues, que vaig suposar que eren marroquines, vestien a la manera del seu país, amb faldilla llarga i mocador al cap. Les altres, de pell negra, anaven amb texans, samarreta i esportives, els cabells allisats i algun pírcing. Totes amb la motxilla a l'esquena, alegres, passant de la seva llengua materna al català amb la mateixa facilitat amb què nosaltres passem del català al castellà. Veient-les, vaig pensar que segurament eren el somni fet realitat dels seus pares. El motiu que els va empènyer a deixar el seu continent per anar a un altre tan pròxim però tan diferent va ser millorar la seva vida i la dels seus fills. Aquest és el motiu principal de totes les immigracions del món. I l'altre dia, veient aquestes noies agafar l'autobús per anar a estudiar a Girona, vaig pensar que ho havien aconseguit. Segur que no ha estat fàcil. A les dificultats de tota persona immigrada, s'hi afegeix ara la difícil etapa de l'adolescència, la pèrdua o relaxament de costums i valors de la cultura africana importants per als pares i ja no tant pels fills. Tant de bo sàpiguen agafar el millor de les dues cultures i puguin revertir els coneixements adquirits aquí als seus països d'origen. Es tancaria el cercle d'una manera perfecta.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: