Dilluns, 29 de setembre del 2014 Carlota Barrios (Madrid)

Davant casos com el del presumpte pederasta de Ciudad Lineal, cal preguntar-se si de veritat hem fet tot el que és possible per rehabilitar aquests subjectes i minimitzar les probabilitats que reincideixin. Mentre sonen peticions de cadena perpètua revisable, castració química i vigilància de delinqüents potencialment perillosos, els criminòlegs observem atònits un trist panorama en què no tenim ni veu ni vot, i al qual no podem aportar dades rigoroses provinents d'investigacions científiques perquè no existeixen sortides professionals per al nostre col·lectiu; això impedeix que puguem conèixer l'abast real del problema, així com servir de suport a àmbits com el judicial o el penitenciari. Els tractaments per a violadors serials existents a la presó ni tan sols són obligatoris; tal com apuntava Lacassagne, "tenim els delinqüents que ens mereixem". Mentrestant, els criminòlegs seguim lluitant per fer-nos sentir i respondre a les qüestions que tant preocupen als ciutadans, amb l'esperança que els nostres dirigents demostrin seny i prenguin mesures perquè els criminòlegs deixem de ser invisibles.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: