Dimarts, 21 de maig del 2013 Paco Pomares (València)

Diuen que el final de la crisi s'endarrereix fins al 2016. No sé per què, però aquesta història em sona: és com el conill que corre rere la pastanaga, que per més que s'hi esforça, mai la pot atrapar. I és que, encara que ens apugin els impostos, ens limitin les prestacions, ens allarguin la vida laboral, ens abaixin els salaris i ens acomiadin amb una mínima compensació, la pastanaga cada vegada s'allunya més. De mica en mica aquesta lamentable situació va acotant les nostres vides. Hem de posar la nostra barba a remullar. Però la solució sempre està en mans d'estaments superiors: Brussel·les, l'economia mundial, el BCE, l'FMI... I, sense parar-nos a pensar en on hi ha l'error, seguirem corrent darrere d'un objectiu que s'allunya dos anys més del previst.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: