Divendres, 27 de novembre del 2015 Dominiciano Sandoval (Barcelona)

Si avui haguéssim de buscar una paraula per definir la situació política i social que ens envolta, sens dubte una que s’ajustaria molt a aquesta realitat seria mediocritat.

Mediocritat en tenim a Catalunya, amb uns polítics que governen fa gairebé cinc anys amb l'objectiu de mantenir-se al poder i retallar serveis, encara que això pugui significar la desfeta del país que tant pregonen defensar, perquè el país -no ho oblidem- no és la terra i les coses que hi ha en un espai determinat, són els ciutadans que viuen dins d’aquest espai o territori. Mediocritat en tenim en els que fent d’oposició -una part d’aquesta ha fet a la vegada d’oposició i de govern, es denomina d’esquerres però sosté a la oligarquia- no saben, o no volen saber, il·lusionar el poble amb altres polítiques i amb altres pràctiques, noves i ètiques, que trenquin d’una vegada el marasme general que patim.

Mediocritat en tenim a Espanya, amb un govern que, cavalcant a sobre del monstre de la majoria absoluta, es dedica a desmuntar l’estat de dret, sense parar-se un moment a veure el dany present i futur que se’n deriva, ni el pou sense sortida en què ens està ficant, o les hipoteques de tot plegat que haurem de pagar. Mediocritat a l’oposició del Parlament espanyol -amb propostes com la de portaré el senat a Barcelona mentre el poble està demanant que se suprimeixi- que, el mateix que a casa nostra, no té cap proposta ni cap projecte de futur que il·lusioni la gent i recuperi el prestigi institucional totalment enfonsat.

Mediocritat en tenim a l’opulenta Unió Europea, construïda d’esquena a la gent i totalment doblegada al capitalisme rampant. Incapaç de fer front a la crisi actual de la immigració -en part creada per ella mateixa-, ni a la crisi econòmica que patim fa sis anys i que està causant verdaders desastres humans en els països del sud. Una Europa que només es posa d’acord en la presa de decisions econòmiques favorables a les entitats financeres, i que deixa als seus ciutadans totalment desprotegits. Una Europa que governa d’esquena a la gent.

I el pitjor de tot plegat és que aquesta mediocritat es troba instal·lada en una part molt important de la mateixa societat, tant pel que fa als ciutadans normals i corrents, com en els grups d’intel·lectuals amb capacitat de crear opinió i de provocar un gir social tan necessari. Una societat asseguda davant el televisor, consumista i alienada, que aborda els seus problemes individuals immediats, però que no treballa de forma organitzada i col·lectiva. Una societat que es deixa instrumentalitzar o enlluernar, moltes vegades sense demanar arguments i raons de tot plegat, i que es mostra incapaç d’organitzar-se i lluitar pels drets que dia a dia li estan arrabassant. Uns drets pels que molts s’hi van deixar la seva vida.

ALTRES CARTES DEL LECTOR SOBRE AQUEST TEMA

Luisa Vicente, de Barcelona, parla del sentiment de despreci de molts ciutadans a la política

Hortensia Iturriaga, de Barcelona, diu que les solucions de la política només poden ser solidàries 

Llegeix més cartes i publica la teva a Entre Tots

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: