Les retallades en l’estat del benestar ens estan portant cap a la desigualtat social creixent. I resulta curiós que l’increment de la tragèdia corri paral·lelament amb la banalització mediàtica de la política per part d’actors i comentaristes. Des de les eleccions europees cap aquí s’ha instaurat la voràgine de les enquestes com a font alimentària de la verborrea per a comentaristes. La nostra democràcia no va ser dotada d’una carcassa jurídica que protegís la separació de poders, que tallés el finançament irregular i el clientelisme dels partits, que exigís la transparència, que dificultés i castigués la corrupció, que impedís el trencament dels més febles quan d’una manera inexorable arribés la patacada d’aquella bombolla tan previsible com ignorada per tothom. I heus-nos aquí en unes altres eleccions amb molts actors que miren de reüll la seva figura, per trobar l’escorç que reculli els aires dels vots.
D’entrada, presentin-nos els comptes clars i auditats, defineixin el punt de partida i el camí previst per arribar a obtenir els objectius de la seva actuació. Deixin-se de falòrnies, mentides i fantasies, sisplau. En el súmmum del cinisme, alguns defensen que el que és fonamental és travessar el carrer metafòric amb el semàfor vermell perquè, és clar, ells no contemplen que ens atropelli un cotxe. La corrupció, tan estesa, no és ni de bon tros igual a tots els partits, ni en qualitat ni en quantitat. En uns és intrínseca i estructural, encara que vagin de tereses de Calcuta pel món i pretenguin pontificar de tot, des de la identitat fins a l’honor nacional. I des d’aquí fins a la corruptela de l’últim de la fila hi ha una gran distància.
No esperàvem que la dreta nacional ni l’autonòmica filessin prim en aquest camp, però l’esquerra ha comès el grandíssim error de no sortir a parlar clar i entonar el mea culpa davant de la ciutadania, i ha deixat que els altres els posin al mateix calaix de sastre. Igualar, per exemple, el cas Filesa amb el macrocàs que va començar amb Naseiro i arriba fins a Bárcenas és la immensa golejada que els socialistes s’han deixat marcar voluntàriament en el poc honrós partit del finançament irregular. La solució a tots els nostres mals passa per una autèntica regeneració de la política i aquesta encara s’ha de fer i a ens concerneix a tots. Tant de bo que aquestes eleccions serveixin per iniciar aquest camí tan necessari.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)