Dijous, 11 d'abril del 2013 Maika Etxarri (Pamplona)

Acostumats com estem a una vida plena de sorolls i estrès, ens resulta gairebé impossible imaginar que vivim en el món del silenci. Desafortunadament existeixen moltes persones que estan immerses en aquest món sense sons i sense música. Les persones sordes passen totalment desapercebudes excepte quan gesticulen amb les seves mans per comunicar-se amb una altra persona. El llenguatge de signes és un llenguatge bell i expressiu, i el mitjà fàcil i ràpid d'arribar a les seves ments. Els que no l'entenen no poden comprendre les possibilitats que proporcionen als sords, la poderosa influència que exerceix en la felicitat social i moral de les persones privades d'audició, ni la seva capacitat sorprenent per transmetre el pensament a intel·ligències que sense ell es trobarien en una foscor perpètua. Tampoc poden apreciar la importància que te per als sords. Molts són discriminats i humiliats per aquest món d'oients cruels. Per això és important que la societat es conscienciï i comprengui les barreres que pateixen aquestes persones cada dia. Els oients no ajudem, però els avenços tecnològics descoberts en els últims anys (internet, la telefonia mòbil a través dels missatges escrits...) són usats amb astúcia. Els oients estem estressats pels sorolls de les ciutats, el que repercuteix en la nostra salut, ja que vivim accelerats. No obstant, el món d'una persona sordmuda és el del silenci. Són persones molt més tranquil·les, expressives, es miren als ulls. En les seves converses a través dels signes es toquen sovint entre ells (valor que ha desaparegut en els oients). Des d'aquí reivindico l'aprenentatge del llenguatge dels signes com qualsevol altre idioma en col·legis, instituts, universitats. I, per suposat, l'existència d'intèrprets per a sordmuts en hospitals, centres culturals i educatius, mitjans de comunicació... Se'ls ha de facilitar la integració.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: