Dijous, 25 d'abril del 2013 Cecília Solanes (Barcelona)

Sobre els escrits apareguts recentment en referència a les persones sordes --Viure al món del silenci i No existeix el món del silenci--, considero que la senyora Maika Etxarri hauria de saber que les persones sordes no som mudes, ni vivim en silenci, i no necessitem tendresa, encara que interpreto la seva carta sense cap mala intenció. Pel que fa a la carta de Fluvià Artells i Marta Capdevila, considero que fan un discurs irrespectuós i amb prejudicis sobre la llengua de signes simplement perquè no és majoritària, i fins i tot afegiria que per a ells no està ben vista. La tolerància i el respecte són claus entre les persones amb diferents capacitats, sense que ningú s'hagi d'amagar ni aparentar normalitat. Es pot ser usuari de la llengua de signes com de la llengua oral o escrita, i que consti que les persones sordes profundes, en un moment donat, tenen contacte amb la llengua de signes, hi conviuen i no tenen tants escrúpols. Voldria dir a Fluvià i Marta que la sordesa no és cap dèficit sinó que, com ells mateixos diuen, la falta d'audició potencia altres capacitats, i amb la llengua de signes aquesta capacitat es multiplica.

Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí

Compartir: