El Barça encaixa a Vitòria la derrota més dolorosa

Ni xerrades terapèutiques del vestidor, ni amenaces, ni rotacions, ni canvis de rol. Res sembla que serveixi per recuperar el pas del Barça, que va encaixar contra el Baskonia la cinquena derrota consecutiva a Europa, la desena en els últims 14 partits, i segurament la més dolorosa de totes per la forma com es va produir (85-82).

El Barça va oferir una imatge pèssima durant 27 minuts, completament col·lapsat pel Baskonia, que es va mostrar molt superior durant bastantes fases del matx, i va arribar a tenir avantatges de fins a 25 punts, que van apuntaven a repassada. I, a un pas del precipici (70-45, m. 27), va ser quan va arribar una reacció inesperada i totalment espectacular dels barcelonistes, més que de joc, sobretot d’orgull, protagonitzat per la vella guàrdia: Tomic, Navarro i Ribas, que va situar els blaugranes davant al marcador a falta de 40 segons (81-82), però que no va acabar de fructificar. Tant de nedar, per morir dramàticament a la riba.

SENSE DEFENSA

A la pista del Baskonia el Barça va viure un nou episodi en el particular viacrucis d’aquest curs. Es va veure superat en molts aspectes del joc. A la banqueta. I a la pista. No va trobar la manera de frenar l’equip de Pedro Martínez, que va jugar gairebé a plaer des dels primers minuts, movent bé la pilota, aprofitant-se de les cantonades, que el Barça no va saber  controlar, anotant triples alliberats, especialment Xengelia, que va anotar 20 punts abans del descans, amb 4 de 4 des de la línia de 6,75, convertit en un malson per als blaugranes.

La desaparició d’algun jugador va ser més que preocupant. Entre la falta d’actitud o el bloqueig mental de jugadors com Seraphin, Sanders o Koponen, que han de ser fonamentals en els esquemes, entre l’ansietat, la precipitació, els errors i la pèssima tasca en defensa, els barcelonistes van enterrar pràcticament les seves opcions en el primer temps, en què van cedir 17 punts (52-35), un marge gairebé inabordable que es va fer més gran els primers minuts de la represa, en què va seguir la dinàmica negativa. 

Va ser tan greu com això les cares de desesperació que es van poder apreciar a la pista i a la banqueta i que es van anar agrint a mesura que les diferències es reflectien amb més claredat a la pista. Sense símptomes dolentíssims, que demostren que la confiança està sota mínims, i que molt pocs creuen tenir en el seu poder la recepta per curar l’equip.

AMB ELS VETERANS

En aquesta situació límit, Sito va trobar, per fi, una recepta guanyadora. L’actitud de Ribas en la direcció, l’ambició incombustible de Navarro, el bon joc de Tomic, i l’intens treball de Hanga i Moerman van canviar completament l’aspecte dels blaugranes. Va millorar la defensa, van caure els percentatges del Baskonia i el Barça va anar entrant en el matx gairebé sense voler. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

En els cinc primers minuts de l’últim període, l’equip de Sito Alonso va ser capaç de segellar el seu cèrcol i de construir un parcial de 0-17 que el va portar a empatar en el marcador (74-74) davant la incredulitat de l’afició del Buesa Arena. També li va fer creure en les seves opcions.

Fins i tot el Barça va arribar a avançar-se després de dos triples consecutius de Ribas i Navarro (81-82), a falta de 46 segons, que semblava el just premi a l’increïble esforç col·lectiu. Però els blaugranes van acabar pagant el desgast físic i una pilota robada per Jenning a Navarro en l’última possessió va acabar per enfonsar-los, un altre cop, en la dura realitat.