L'EUROPEU DE BÀSQUET

Turquia afegeix pressió al repte d'Espanya

Scariolo demana «cap fred» als seus jugadors abans del matx de vuitens davant l'amfitrió

zentauroepp40025506 gra353  estambul  turqu a   09 09 2017   el p vot de la sele170909200931

zentauroepp40025506 gra353 estambul turqu a 09 09 2017 el p vot de la sele170909200931 / Juan Carlos Hidalgo

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola / Istanbul (enviat especial)

Turquia s’erigeix com un obstacle molt complicat per a Espanya en el camí cap a les medalles de l’Eurobasket (17.45 h, Cuatro). No podia ser més exigent el primer partit a vida o mort per a la selecció a vuitens, sobretot després de la impecable primera fase del combinat espanyol. Ni més temible el rival per la seva condició d’amfitrió al Sinan Erdem Arena, un pavelló amb capacitat per a 14.000 espectadors, que acompanyarà el quadro otomà, igual que ho va fer amb el Fenerbahçe en l’última final four, quan es va proclamar campió d’Europa.

Tant els jugadors com Sergio Scariolo són conscients que el factor ambiental pot suposar un factor d’equilibri en l’eliminatòria, en què Espanya, a priori, apareix superior, fins al punt que el tècnic va reconèixer que aquest és un dels aspectes que tindran en compte en la preparació del partit. 

«Si juguéssim en un camp neutral estaria menys preocupat», admet el tècnic italià, que posa èmfasi en el fet que el partit pot tenir fases d’equilibri i que el públic hi pot jugar el seu paper, però el vestidor espanyol també està convençutque, més que mai, depèn de les seves pròpies forces.

El factor arbitral

S’ha de tenir el cap molt fred i les mans fermes al volant si Turquia encadena moments calents o els àrbitres prenen decisions que no ens agraden», va afirmar Scariolo, que després es va referir a la solidesa mental que ha de mostrar el seu equip en aquest tipus de circumstàncies. «Aquestes coses influeixen en la mesura que jugadors i àrbitres es deixen influir, però ens hem d’aïllar d’això». En aquesta situació de màxima pressió, Scariolo assumeix també que el lideratge mostrat per Pau Gasol en la primera setmana de torneig suposa una garantia. «El Pau és un líder de moments de pressió i dificultat. Manté el  just equilibri entre l’excitació de viure un partit d’aquestes característiques i el control de l’emotivitat sense el qual és impossible jugar»

El mateix pivot dels Spurs, que ha mantingut el lideratge de l’equip (màxim anotador amb 16,8 punts i rebotejador, 8,8 de la selecció) sense desgastar-se massa (els seus 22 minuts de mitjana són la xifra més baixa en els tornejos recents), considera que es tracta d’un enfrontament en què Espanya no podrà fer ni una  concessió. «Ells juguen a casa. La gent els donarà molta energia. Així que hem de jugar molt concentrats des del principi fins al final i intentant aprofitar els nostres avantatges».

AVANTATGE INTERIOR

Juan Carlos Navarro, per una altra part, admet que als jugadors els agrada jugar partits així. «A tothom el motiva enfrontar-se al conjunt de casa. Som en el moment clau i hem d’estar més forts que mai», assenyala el capità blaugrana, que creu fermament en  les possibilitats de la selecció. «Ells tenen un equip molt agressiu, que defensa bastant tota la pista i força moltes pèrdues de pilota. Hem de controlar això, que no es desordeni el partit, jugar al nostre ritme i crec que amb això i aprofitant la gent gran que tenim per dins els podem fer mal», afirma.

Notícies relacionades

Els avantatges de la selecció passen per fer valer el joc interior de Pau i Marc Gasol Willy Hernangómez davant el de Semih Erden, dos anys a Cleveland, un a Boston, ara a Darussafaka, la figura que intenta tapar la debilitat interior de Turquia, i per desconnectar el jove Cedi Osman, fitxat aquest any pels Cavaliers, ja que Turquia es presenta amb un equip amb nombroses baixes de pes: Dixon, el blaugrana Ilyasova, Asik, Kanter.  

El nou seleccionador, Ufuk Sarica, ha fet una decidida aposta pels jugadors joves (Osman, Kosal, Aldemir, Sipahi, Mahmutoglu) intentant recuperar les empremtes de l’equip que va quedar subcampió del món el 2010, precisament a Istanbul, on només segueixen Erden i el canoner Guler.