El Barça es descompon en un Palau encès

Amb els papers perduts, més desorientat que mai, el Barça transita per l’Eurolliga com el boxejador grogui a sobre del quadrilàter: esperant que soni la campana que el salvi miraculosament del K.O. Però no sembla que hi hagi més futur per a l’equip blaugrana en la competició europea que besar la lona després d’una nova derrota, la 12a en 20 jornades, davant un Baskonia que va aterrar al Palau tremolant després d’encadenar tres derrotes, i que el va deixar amb una injecció de vitamines inesperada (79-93).

    El balanç no pot ser més depriment per a l’equip de Bartzokas, ja no per la classificació entre els vuit millors de l’Eurolliga, cosa que avui dia sembla una utopia. Sinó pel que queda de temporada que,tal com va l’equip a aquestes altures, s’intueix com una llarga agonia.

    Les baixes, la falta de ritme d’un equip castigat per una plaga de lesions, el temps d’adaptació de les noves incorporacions. Tot influeix, és clar. Però el Barça, enmig de la tempesta, ha perdut també la confiança, l’empenta, les ganes de lluitar contra l’adversitat. Són molts els jugadors que semblen desconnectats, començant per Tyrese Rice, el nom que apadrinava el nou projecte a la pista. Ja fa diverses jornades que viu en uns llimbs competitius. Larkin, el base de Baskonia, ho va aprofitar per convertir-se en un estilet del Baskonia. Però no va ser l’únic. 

TOTS PERDUTS

I la falta d’una batuta que marqui els temps també està portant a una pèrdua de papers a la plantilla. Navarro i Tomic, fins fa poc fars d’aquest equip, han caigut en aquesta dinàmica negativa. Claver i Doellman no saben cap on mirar, convertits en una ombra del que haurien de ser. Koponen i Vezenkov són dels pocs que posen des­imboltura a un equip al qual cada vegada li tremolen més les cames a mesura que el panorama s’enfosqueix jornada a jornada sense que s’entrevegi cap solució.

    No va necessitar gran cosa el Baskonia per portar el Barça a l’abisme. Quan va obrir una petita bretxa, l’equip blaugrana va rodar sense fre pel pendent. Durant 20 minuts, va aguantar el tipus perquè va trobar resposta en atac al Baskonia. Do­ellman i Vezenkov van estirar els seus companys. Però la defensa s’ha convertit en un malson i el Barça es va dessagnar enrere quan el quadro vitorià va apujar la intensitat (43-53 al descans).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

    El que va seguir després va ser una autèntica tragèdia per a l’aficionat del Palau, amb el Baskonia decidit a aprofundir en la ferida i Bartzokas assumint ja la debacle, amb els reserves a la pista. Les diferències van créixer de forma escandalosa (55-80, m. 28), i una part del públic, que fins a aquell moment havia animat, va esclatar i va aixecar mocadors de protesta a la llotja. No hi ha gaires excuses per la imatge d’impotència. És de les pitjors en anys. «Ara el que toca és aixecar-se, tenir objectius curts, treballar i mirar cap al pròxim partit», va dir Rodrigo de la Fuente. Mentrestant, la descomposició continua.