Rice marca el compàs d'un Barça que segueix en ascens

El Barça segueix cap amunt. En ritme, sensacions i també en nombre de victòries. Davant del Zalguiris Kaunas va sumar la quarta a l’Eurolliga, la cinquena consecutiva si hi afegim també l’ACB (92-86). En la seva visita al Palau, el conjunt de Sarunas Jasikevicius va poder comprovar que l’equip de Bartzokas, lluny d’acovardir-se per les baixes, per l’adversitat, per un calendari tan exigent, millora partit a partit i destil·la cada cop més confiança. Ho fa al ritme de la seva estrella Tyrese Rice, l’home que marca el compàs, autor de 20 punts, 18 en una segona esplèndida part de l’equip blaugrana, en què es va veure obligat a assumir la responsabilitat.

L’estrella del Barça va aparèixer en els moments calents, obligat per l’exigència del partit a jugar 30 minuts (una altra vegada), i va desencallar un partit complicat davant un Zalguiris que no es va entregar fins al final, que va complicar la vida als blaugranes, especialment per l’encert de l’australià Brock Motum, autor de 26 punts. Però al costat de Rice van aparèixer altres jugadors com Koponen (16 punts), Vezenkov (12 punts), Eriksson (11, la seva millor anotació europea) o Dorsey (9 punts, 10 rebots) que viuen un bon moment de forma i que han elevat les pulsacions de la plantilla blaugrana.

DEBUT DE HOLMES

Hi ha un concepte que Bartzokas no para de repetir aquests dies: sobreviure. Això és el que està fent l’equip blaugrana a la Lliga i a l’Eurolliga, i el que va fer davant el Zalguiris durant molts minuts. És l’única opció possible amb una plantilla tan curta i un calendari tan estressant com el que se li presenta aquesta setmana, amb cinc partits en 11 dies, comptant el d’ahir a la nit. El Barça intenta estalviar energia, limitar el desgast, repartir els minuts sense carregar a ningú en excés (els de Vezenkov i Eriksson segueixen creixent) i esperar que la infermeria es vagi buidant. Ho va intentar amb Rice. I també amb Perperoglou, després que rebés un dolorós cop a la primera meitat, que va aconsellar que es quedés a la banqueta passat el descans.

En aquest sentit, l’arribada de Jonathan Holmes, que va tenir un debut interessant (12 minuts, 4 punts, 3 rebots, una assistència), tot i que només havia fet dos entrenaments amb els seus nous companys, ajudarà a repartir les càrregues, a l’espera del retorn de Doellman, Navarro i Claver.

MOTUM, DESFERMAT

Però la intensitat de Zalguiris, la pressió en el marcador, els minuts d’inspiració de Motum (26 punts, 4 de 5 triples) i el bon treball coral dels homes de Jasikevicius va impedir relaxar-se al Barça i el va obligar a donar-ho tot en el segon quart, fins a arribar al descans amb un ajustat 36-35. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El pla del Zalguiris passava per desconnectar Rice i en això va posar tot el seu afany, amb una pressió angoixant a tota la pista, sense cap mania a utilitzar les faltes (és l’equip que més en comet en la competició), imprimint un ritme intens i corrent així que en tenia l’oportunitat. 

Per moments ho va aconseguir, però el Barça també va fer un pas endavant en intensitat i es va desfermar ofensivament passat el descans (56 punts) i va acceptar l’escenari que li va plantejar el Zalguiris: un partit d’anada i tornada, del qual va tornar a sortir airós pel protagonisme de Rice i també per l’excel·lent treball en defensa, una de les virtuts que comencen a ser definitòries del projecte que encapçala Bartzokas.