Lliçons de vida més enllà de l'aula

Saps què vol dir sexi?».

«Sí, sí... crec que sí...», respon l’Àngela, als 93 anys, arronsant les espatlles amb un somriure murri que confirma que, efectivament, ho sap. La conversa té lloc al passadís central de l’institut Manuel Vázquez Montalbán, al peu de les Tres Xemeneies, una plujosa i gèlida tarda de dijous gras. Malgrat les inclemències del temps, ningú s’ha volgut perdre la cita. Ni els joves voluntaris, alumnes de tercer d’ESO del centre, ni l’Àngela, usuària d’Avismón des de fa tres anys, que no va poder anar mai al col·legi, i per això li feia moltíssima il·lusió la visita.

La Zaida, una de les noies, agafa afectuosa de bracet l’Àngela mentre passegen per l’institut. Allò de «sexi» ve a tomb de l’exposició de fotografies que decora una part del passadís. «És una campanya per fomentar la lectura», li expliquen els nois. En un altre racó del mateix passadís, una petita mostra sobre dones científiques. «Avui hem anat a visitar la facultat d’aquí al costat [la seu de la UPC a la Mina], només les alumnes. A unes jornades per despertar vocacions científiques entre les noies», expliquen les estudiants a l’Àngela, que somriu contenta. «Estudieu molt, vosaltres que teniu l’oportunitat. És una llàstima arribar a vell i no saber ni llegir ni escriure», respon emocionada la dona.

L’entranyable trobada, a la qual també assisteix el Ricardo, un altre usuari d’Avismón, que amb el seu mòbil fa fotos de cada racó de l’institut per immortalitzar la visita, s’emmarca en el projecte de Servei Comunitari que realitzen els alumnes de tercer d’ESO d’aquest institut, situat al marge esquerre de Santa Adrià de Besòs –l’únic públic de la zona– des de fa tres anys.

A més a més d’aquesta entitat, els alumnes podien escollir entre fer el voluntariat a les escoles Pompeu Fabra i Catalunya –els dos col·legis públics de la zona–, al menjador social de la ciutat o a l’Esplai Borinot, a l’Ateneu Sant Roc. «Una de les claus de l’èxit de l’experiència és que els alumnes poden triar. Els oferim les diferents opcions i ells decideixen en què volen participar», diu César Caparrós, entregat director de l’institut i professor de tecnologia. 

Un dels llocs preferits dels nanos són els col·legis del barri. «Molts volen tornar al centre per veure els seus professors, el seu col·le..., per molt rebotats que en sortissin, a tots els fa il·lusió tornar-hi, i encara més tornar-hi com a profes», assenyala el director.

"Oportunitat per reconstruir-se"

«El servei comunitari és una oportunitat per reconstruir-se. Quan surten del grup ja no han de ser el dolentot o el gracioset. Poden jugar un altre paper», diu Caparrós com una de les grans virtuts del projecte.

«Sentir que pots fer alguna cosa pels altres. Que tu tens coses per ensenyar, els va molt bé. Hi ha nois que durant tota la vida han encadenat derrotes, han sigut els fracassats del sistema; i sentir que per una hora, al seu col·legi, a més a més, ells poden ser els referents provoca moltes vegades un necessari canvi de xip», prossegueix Caparrós, que assenyala que el projecte també és beneficiós per als alumnes d’entorns més afavorits.

La millor prova que els alumnes acaben satisfets de l’experiència és que, quan a començament de curs, els professors responsables pugen a tercer a presentar el projecte, sempre surt algun repetidor confirmant les virtuts del projecte i que s’ho va passar molt bé.

Cada un dels serveis comunitaris és diferent, i no tots els nois ho poden fer tot. El més dur és el del menjador social, on ajuden a parar taula, a repartir el dinar i a recollir els plats. «És l’entorn més complex, on estan exposats a situacions molt delicades –afirma el director–, i els nois han d’estar conscienciats del que s’hi trobaran, però, una vegada han passat per allà, tots acaben encantats».

L’objectiu final del projecte és arrelar els nois. «És tota una sort que els barris amb un perfil sociocultural mitjà-baix com ara els nostres tinguin un teixit associatiu tan fort, i volem encarrilar els nanos cap allà», resumeix Caparrós.

El Pablo és un altre dels alumnes de tercer del Vázquez Montalbán. Ell fa el voluntariat a l’escola Catalunya, a pocs metres. Aquest dijous de platges nevades, tot i haver sortit de l’institut a dos quarts de tres i gairebé no haver tingut temps ni de dinar, a un quart de quatre ja és al col·legi. L’esperen els alumnes de tercer –en el seu cas, de primària– amb les cares pintades –és Carnaval– perquè  els doni  un cop de mà a la classe de plàstica. Avui toca acabar de pintar amb aquarel·les el retrat de Frida Kahlo que van començar la setmana passada. El Pablo reparteix les obres entre els alumnes. Tot i que fa poc temps que hi és, recorda els noms de tots. Els que van acabant, tenen un altre exercici a punt: pintar un bodegó de fruita de Kahlo.  

L'origen  

Caparrós explica l’origen de la iniciativa. La seva prehistòria. Van començar fa set anys amb els alumnes de quart A, un grup especial amb dificultats per seguir el curs i amb una adaptació curricular. «Feien pràctiques en empreses durant dos trimestres i vam començar amb un tercer, amb pràctiques en una entitat o algun projecte social de la zona», exposa el director. Van batejar aquest salt ja consolidat al voluntariat com Impic’art (van començar fent teatre social). 

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Dins del projecte Implic’art –en què els alumnes de quart A col·laboren amb entitats socials del municipi que treballen per ajudar nens amb dificultats socioeconòmiques i amb un servei municipal que dedica la seva atenció a les persones grans– s’emmarca la iniciativa Passa’m memòria, la joia de la corona, realitzada en col·laboració amb el Punt Òmnia del PES la Mina, al barri veí. 

Es tracta d’una experiència de treball intergeneracional molt emotiva tant per als alumnes com per als avis (i fins i tot per als professionals implicats, sempre imprescindible per fer realitat aquests projectes, fora d’aula i d’horari). Els grans comparteixen la seva realitat, les seves inquietuds –es desfoguen i se senten acompanyats– i els joves els ajuden amb la tecnologia, per poder acabar editant una petita història de la vida de cada protagonista. Aquesta va ser la llavor de l’actual col·laboració amb Avismón. 

L'aprenentatge-servei: el marc general