Quan la bicicleta regnava a Barcelona

Un mapa de 37 per 47 centímetres, del qual es custodien dues còpies a Vilano-va i la Geltrú i a Madrid, és una finestra sobre una Barcelona entregada al ciclisme a finals del segle XIX. La Carta ciclista de los contornos de Barcelona, datada entre el 1897 i el 1899, ensenya ni més ni menys que cinc clubs ciclistes, atestats en una ciutat que aleshores tenia un Eixample incipient: Sociedad de Velocipedistas, Club Velocipédico de Barce-lona, Peña Ciclista, Cyclist Club i Sociedad Pedal. També s’hi entreveu un velòdrom entre les Corts i Sant Gervasi. I s’hi veu una plètora de camins entre el nucli urbà i els que llavors eren pobles a part, com Sants i Sant Andreu.

Els dos mapes idèntics dormien des de fa dècades a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a la Biblioteca Nacional, a Madrid. Tot i que estan digitalitzats, ningú els havia estudiat, fins que l’historiador Santiago Gorostiza s’hi va fixar i va reconstruir-ne la gestació, en un article publicat a la revista Volata.

Un centenar d'associacions

«Em va cridar l’atenció que algú dibuixés una Barcelona dels ciclistes: un mapa de la ciutat fet per ciclistes i per a ciclistes», explica Gorostiza, investigador en ecologia política i història ambiental a l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA). El mapa porta l’escut de la Unión Velocipédica Española, una del centenar d’associacions ciclistes que hi havia a Espanya a finals del segle XIX. El seu objectiu principal era informar els ciclistes dels camins «transitables», «no sempre transitables» i «instransitables» –segons la seva llegenda–, a més a més de les pujades i baixades.

«Amb l’estandardització i una certa reducció de preu, la bicicleta va tenir un boom a tot el món occidental a la segona meitat de la dècada del 1890», explica Gorostiza. «El mapa és un exemple perfecte del que va tenir lloc durant aquells anys: la gent veia la bicicleta com una màquina perfecta», comenta Ruth Oldenziel, professora d’història de la innovació a la Universitat d’Eindhoven (Holanda), no implicada en el treball de Gorostiza.

«Els seus usuaris eren els més moderns, una mena de hackers del seu temps. Tenir una bicicleta era com tenir l’últim smartphone i ells volien apropiar-se d’aquella tecnologia», prossegueix la investigadora. La bicicleta es veia també com el contrari als cavalls, és a dir, el vehicle de la burgesia acomodada, en oposició al de l’aristocràcia.

Malgrat que la ciutat pertanyia sobretot als vianants i als carros de cavalls, tot apunta a una presència ubiqua de la bicicleta. Els clubs participaven en festes i actes públics. Des del 1891 s’editava a Barcelona una revista especialitzada, El Ciclista. I una vinyeta de L’Esquella de la Torratxa presentava la ciutat carregada de velocípedes. 

Un ciclista topògraf

Notícies relacionades

El cotxe va atropellar els 'escarbats' ciclistes

Aparcaments i mobilitat

Recorrent a l’arxiu, Gorostiza va descobrir molt sobre l’autor del mapa. Es tracta de Joaquín Bordons i Wehrle, nascut a Tarragona i resident a Barcelona, ajudant d’obres públiques expert en topografia i president de la Sociedad de Velocipedistas. Gorostiza fins i tot va localitzar-ne el besnet. «No en tenia ni idea de la seva passió pel ciclisme», afirma Joaquim Bordons Macià, que ara s’explica el costum de sortir de passeig sobre dues rodes, molt instal·lat en la seva família. El mapa de Bordons revela la visió que tenia del ciclisme, una de les dues en disputa durant aquells anys. «Hi havia qui es dedicava a impulsar competicions esportives i qui preferia fer servir la bicicleta per practicar l’excursionisme», explica Gorostiza. Bordons, que marca al seu mapa tots els berenadors, s’inclinava per l’excursionisme.

«No ens proposem fer quilòmetres sinó […] estudiem quilòmetres», escrivia en un article el 1899. En coherència amb aquesta visió i amb la seva passió per la tecnologia, Brotons va dedicar els seus últims anys a la fotografia de paisatge. De fet, va impulsar la transformació de la Sociedad de Velocipedistas en Club Fotográfico Deportivo i va llegar al Centre Excursionista de Catalunya un ric fons fotogràfic.