MOBILITAT SOSTENIBLE

Barcelona descarta pagar fins a 440 milions per rescatar el Tram

L'ajuntament preveu recuperar el control del ferrocarril quan acabi la concessió, el 2032

El govern municipal aspira que TMB es faci càrrec del servei després d'assumir el cost total del tram central

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Era de sobres conegut que el govern d’Ada Colau vol que el tramvia passi a control públic. Però faltava entrar en el detall sobre el model de gestió, i també sobre el finançament del nou tram, el que ha d’unir les dues línies a través de la Diagonal. El pla passa per esperar fins a l’any 2032, quan venç la concessió que ara està en mans d’un conglomerat d’empreses, amb un percentatge residual de TMB. Seria llavors quan es rescataria el servei sense passar per caixa. Podria fer-se abans, però l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) hauria de desemborsar entre 227 i 440 milions d’euros, segons càlculs de l’ajuntament. Això, per raons lògiques, no és una opció.

    

Que vagi per endavant que tot el que s’ha dit s’hauria d’interpretar en condicional. Per dues raons: falta aprovar el projecte d’unió del Trambaix i el Trambesòs, en estudi per una comissió municipal, i els pròxims governs, si Barcelona en Comú el perd, potser creuen que és millor mantenir el tramvia sota domini privat. Però aquí es tracta de relatar objectius contemporanis, els que, en aquests moments, semblen més factibles.

El desig de la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, és que sigui TMB la que comandi la nova era del ferrocarril en superfície. Perquè l’empresa és «un referent» i perquè, de fet, la companyia, en els seus inicis, ja s’encarregava de l’organització de la xarxa de tramvies que es va extingir l’any 1971. «És una anomalia que en origen –les línies existents van començar a funcionar el 2004– no fos TMB la que hi estigués al capdavant». La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va una mica més enllà assegurant que, en matèria de transport públic, no volen «més motxilles ni hipoteques per poder avançar en la gestió pública directa». En definitiva, es tracta d’esperar fins a tenir les «mans lliures i no ser presoners de la inversió privada».

El projecte de tramvia per la Diagonal, amb les vies pel centre de la calçada.

SUPORTS POLÍTICS

Traslladat a l’arena política, la direcció pública és una de les condicions de la CUP per cedir els seus tres regidors a la causa. Per ara no s’espera el plàcet del PDECat (que aposta pel bus elèctric), de Ciutadans ni del PP. ERC i el PSC (encara amb l’atac de banyes d’haver sigut exclòs del govern) segueixen esfullant la margarida. Però segur que tot té un preu.

Notícies relacionades

El tramvia per la Diagonal aniria de la mà d’un nou model constructiu. La idea municipal –que al seu dia hauria de validar l’ATM– és que els 3,8 quilòmetres pendents entre Francesc Macià i les Glòries vagin a càrrec de les arques públiques. Després ja es veuria de quina manera l’ens metropolità i la Generalitat paguen la factura. D’aquesta manera, Barcelona pagaria la instal·lació de l’estructura tramviària, amb un cost aproximat de 88 milions. També podria fer-se càrrec de la compra dels nous combois. Es calcula que serà necessari adquirir, de manera gradual, uns 40 tramvies. A principis de segle van ser les concessionàries les que van abonar infraestructura i vehicles.

El que sí que pagarà l’ajuntament, sense dret a devolució, és reurbanitzar l’avinguda: 68 milions. En cas d’entrar en servei abans del 2032, es demanarà a les empreses privades que gestionen la resta de la xarxa que es facin càrrec del sistema. Passat aquell any, el tramvia serà de domini públic.