La Rosa, la cara b de l'esplendor de Sant Antoni

El sostre del menjador al tercer pis, primera porta, del 59 del carrer del Comte de Borrell es va enfonsar el 2 de desembre. Van quedar a la vista les bigues, i els mobles de la sala, inservibles. Ningú en va sortir malferit, excepte moralment, la llogatera, la Rosa, amb 49 anys de residència allà, testimoni, doncs, de la transformació del barri. ¿Per què posem el focus en ella? Pels detalls del cas.

    

La finca és representativa del que passa en altres escales a Sant Antoni. Hi ha cinc famílies amb lloguers de renda antiga. La Rosa n’és una. Hi ha quatre pisos amb okupes, bona gent, asseguren la resta dels veïns, tant, que quan van començar a sorgir problemes amb la propietat van ser ells els que van acompanyar la gent gran a buscar ajuda a la plataforma Fem Sant Antoni. Als baixos, per descomptat, hi ha una immobiliària. Sembla que va voler comprar l’edifici, però algú se li va avançar.

    

La Rosa, al saló del pis, amb el sostre a mig reparar / FERRAN SENDRA

La Rosa torna a viure amb el seu fill Álvaro. És un altre fenomen molt barceloní. Els fills que tornen a casa per culpa del mercat immobiliari. L’Álvaro vivia al Poble-sec, un altre barri que es troba igual. Pagava 650 euros de lloguer per un piset al carrer de Piquer. Quan li van voler apujar la renda a 900, no li va quedar més remei que tornar al punt de partida, perquè pel preu que ell podia pagar no hi ha oferta immobiliària a la ciutat.

    

La qüestió és que el 59 de Borrell és un cas de llibre per explicar què succeeix a Sant Antoni. Per fora, el barri llueix. Bé, lluirà, amb els carrers en part de vianants i el mercat brillant. Per dins, la situació és una altra. Abans, quan la Rosa o qualsevol dels seus veïns tenien un problema a l’escala (unes humitats, un llum que es fonia al replà…) sabien que s’encarregava d’això la Rosalía, la propietària de l’immoble. Ara sembla que el propietari és Nosequè Investment Partners SL o una cosa semblant. Sempre posen noms pomposos, Prestige, Luxury... Nosequè és només un sobrenom per no entrar en conflictes. Ningú ha informat els veïns que s’hagi venut la finca. Els rebuts, això sí, arriben des del desembre a un altre nom.

Mobles al carrer

Ha canviat el titular al registre de la propietat i, amb això, el tracte. Les maneres són diferents. Això, quan responen a les trucades telefòniques. Li han discutit les causes que s’enfonsés el sostre, com si fos culpa d’una negligència domèstica. Ja en va tenir prou de baixar els mobles destrossats al carrer. És un tercer sense ascensor, que per espai, hi cabria. L’Álvaro agafa la llanterna (és de nit) per mostrar que la galeria central és espaiosa, que no seria impossible instal·lar-hi un elevador, però de passada el que vol és mostrar el deteriorament de la finca, que, per llei, hauria de resoldre la propietat. Les finestres que donen a aquest espai interior tenen una petita barana. Ningú, per precaució, s’hi recolza.

Notícies relacionades

Mercat i superilla: Sant Antoni davant la tempesta immobiliària perfecta

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

    

El 59 de Borrell està en una de les cantonades nobles del Mercat de Sant Antoni. La Rosa, des del seu balcó, ha assistit a 10 anys d’obres. Per vistes així i per pisos similars es demanen avui dia més de 400.000 euros. Queda tot dit.