Anar al contingut

El full de ruta de Colau per mantenir l'alcaldia

L'equip de l'alcaldessa fia la seva reelecció el maig del 2019 al fet que l'eix identitari perdi força

Es proposa mobilitzar els "barris populars" i convèncer la classe mitjana de la seva capacitat de gestió

Toni Sust

Ada Colau va guanyar les eleccions municipals del maig del 2015 per només 17.000 vots. Una dada que va quedar en segon pla: la notícia va ser que guanyés. Però el marge era escàs, com escassa és la majoria relativa de Colau. A menys d'un any i mig per als comicis del 2019, i davant l'eventualitat que també es decideixin per un estret marge, el govern de Barcelona en Comú s'enfronta a diversos condicionants que posen en perill la reelecció de l'alcaldessa: el resultat de Catalunya en Comú a les eleccions catalanes, vuit escons, tres menys dels que va obtenir Lluís Rabell el 2015; el fet que ERC vagi davant de Barcelona en Comú en intenció de vot, segons l'últim baròmetre semestral del consistori, l'evident dificultat per trobar socis a les votacions, que se sol aguditzar en l'últim any de mandat d'un ajuntament, i que pot bloquejar l'actuació del consistori.

Amb tot, l'equip de l'alcaldessa creu que aquesta manté intactes les seves opcions. Colau fia el repte de repetir en el càrrec al fet que l'eix identitari, que ara, indiscutiblement, ho tot regeix en la política catalana, perdi força en els pròxims mesos. El principal risc, admeten fonts del govern municipal, és que el marc del debat segueixi sent el del sí i el no a una hipotètica secessió de Catalunya. Un marc en què els comuns, com s'ha vist, naveguen amb molta dificultat. Fins ara, subratllen pròxims a l'alcaldessa, els barcelonins sempre han elegit el seu alcalde pensant en la ciutat. La seva esperança és que ho tornin a fer el 2019.

Perquè això passi, els comuns creuen que han deixat empremta en els aspectes en què s'han proposat incidir de forma més intensa: el turisme, la vivenda, la contaminació, la política social. Bé és cert que molts ciutadans denuncien que des que governa Colau alguns dels conflictes que volia frenar s'han intensificat: serveixi com a exemple principal l'increment dels lloguers.

Els votants

De cara als votants, Barcelona en Comú es proposa tornar a mobilitzar els barris populars que van ser decisius per a la seva victòria. Barris que en gran part es van inclinar pel suport a Ciutadans en altres cites electorals, com les autonòmiques del 21 de desembre. Però, insisteixen les mateixes fonts, són unes altres eleccions. A més d'apostar per aquest vot, el partit vol convèncer la classe mitjana (en la seva àmplia i complexa definició) de la capacitat de gestió del govern de Colau. I de passada, també vol evitar que la classe alta els vegi com un perill. Aquest és un procés bastant reeixit: a aquestes altures ja tothom ha vist que ni l'alcaldessa ni els seus regidors i regidores tenen intenció d'emprendre cap revolució. I això, certament, també li pot restar vots dels que sí que esperaven aquesta revolució.

Per arribar als veïns, el missatge en el que queda de mandat se centrarà en Barcelona, a trepitjar carrers i barris i a deixar relativament de banda altres causes de caràcter més universal que han ocupat no poc temps de l'alcaldessa en els dos anys i mig que fa que porta la vara de comandament municipal.

En relació amb la gestió de Colau, els seus col·laboradors subratllen que no hi ha hagut el desastre que alguns vaticinaven i que les enquestes donen les millors valoracions de l'última dècada. Econòmicament parlant, a l'alcaldessa no se li pot retreure que hagi tirat la casa per la finestra. Irònicament, sí que va rebre dards pel contrari: va tancar el 2016 amb un superàvit de gairebé 100 milions d'euros. Una de les crítiques de Barcelona en Comú a l'anterior alcalde, Xavier Trias, va ser precisament aquesta, la de tancar amb superàvit en un context de dificultat social.

El bloqueig de l'oposició

A més del risc identitari, l'equip de Colau en contempla un altre que sembla més que probable: que l'oposició bloquegi la seva actuació per la via de negar-li el suport en els grans temes pendents: el tramvia, la funerària pública, l'Espai Barça (en un grau més petit, en aquest últim cas). La soledat de Colau es va incrementar amb la ruptura del pacte de govern amb el PSC, encara que a curt termini portés que ERC i el PDECat tinguessin algun gest de proximitat amb l'alcaldessa.

Si això passa, si l'oposició es tanca en banda, la resposta serà apel·lar a la societat civil i subratllar que és aquesta la que reclama aquests projectes. Fonts del govern municipal es mostren convençudes que, com va passar amb el PEUAT (la regulació hotelera) i el pla de vivenda, hi haurà grups de l'oposició que acabaran pactant. De fet, no descarten una cosa que sembla molt difícil: que es comenci a construir el primer de tres trams del tramvia en aquest mateix mandat.

Una carta que Barcelona en Comú esgrimeix amb força és que Colau és, tenint en compte els caps de grup que operen actualment a l'ajuntament, la millor candidata. És, també, una circumstància que s'ha subratllat des del començament del mandat: l'equip de Colau considera que l'absència de rival, com a grup i com a alcaldable, és innegable i l'ha beneficiat.

I tornant al debat de la bandera, els acòlits de Colau es posen en el millor: sí, admeten, el debat identitari els va deixar fora en les eleccions catalanes. Però, prossegueixen, la seva postura “nacional” pot no suscitar adhesions, però tampoc causa rebuig.

0 Comentaris
cargando