La síndica insta Barcelona a indemnitzar pels 144 nínxols ensorrats

Vilà anima els familiars a reclamar si el consistori no compensa d'ofici pel sinistre de Montjuïc

En qüestiona el manteniment, la falta d'informació i que es reubiquessin restes en absència dels seus familiars

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, considera que l’ajuntament de la capital catalana hauria d’indemnitzar els familiars dels difunts que eren enterrats als 144 nínxols que es van ensorrar el 15 de setembre passat al cementiri de Montjuïc. I sosté que si el consistori no pren aquesta mesura d’ofici, les famílies han de reclamar, una opció que fa temps que algunes estudien.

Vilà va presentar ahir les conclusions d’un informe de la sindicatura sobre el que va passar al cementiri i va formular crítiques en diversos fronts. D’entrada, va mostrar la seva preocupació pel manteniment del cementiri. Va subratllar que el pla director del cementiri, en vigor des de l’any 2008, assenyalava com a acceptable la situació de la zona que es va ensorrar, per la qual cosa no hi havia prevista cap actuació en aquests nínxols. Va qüestionar que no s’avisés els bombers quan es va detectar una esquerda, dos dies abans que les sepultures s’ensorressin.

També va criticar que el consistori no hagi emprès una tasca informativa més intensa, encara que sí que s’hagi reunit amb un grup dels familiars, representats per un advocat. També va considerar que en els casos en què les restes van poder ser identificats i van ser reubicades en altres nínxols –malgrat que algunes famílies posen en dubte aquestes identificacions–, s’hauria d’haver ofert als parents dels difunts poder presenciar l’operació.

SECRETISME I CRÍTIQUES / Vilà va instar l’empresa que gestiona el cementiri, Cementiris de Barcelona, a revisar l’estat de «totes les edificacions que puguin patir deficiències, especialment aquelles construïdes amb tècniques idèntiques» a les quees van desplomar.

La gestió que el consistori ha fet de la crisi del cementiri ha suscitat força crítiques per part dels afectats. D’entrada, perquè consideren que s’ha imposat el secretisme. Tot just acabava de tenir lloc l’enrunament, la zona afectada va ser acordonada i s’hi va impedir l’accés als familiars dels sepultats als nínxols que es van desplomar.

Notícies relacionades

La identificació de les restes ha generat protestes de persones que van ser avisades que els seus familiars havien sigut identificats i tornats a enterrar i dels que continuen esperant que les dues antropòlogues que van assumir la complexa operació d’analitzar les restes concloguin la seva tasca.

Alguns exigeixen proves d’ADN, que no seran possibles en tots els casos, segons van avisar les antropòlogues. Un grup d’afectats, representat per l’advocat José María de Palacio, subratllen un fet que consideren crucial: des que va tenir lloc l’enrunament fins que les antropòlogues van començar a treballar al cementiri van passar cinc dies, durant els quals les runes es van anar separants de les restes humanes. Aquesta tasca va recaure en operaris del cementiri. Cementiris de Barcelona ho considera una feina normal, mentre que De Palacio destaca que no són especialistes en aquesta matèria.