HISTÒRIA

Un castell al carrer de la Marina

L'Institut Cartogràfic difon a la web els plànols de la Barcelona del 1827 que van aixecar els enginyers dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

lainz41511592 180107215257

lainz41511592 180107215257

6
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si fa 150 anys algú hagués caminat pel que avui en dia és el carrer de la Marina, just enmig de l’actual via, exactament entre Ali Bei i Ausiàs Marc, hauria topat amb un turó de 10 metres d’altura en forma d’estrella. I a sobre, un castell quadrangular, envoltat de cinc baluards triangulars, de la mida d’una illa de cases sencera de l’Eixample: el Fort Pius. Resulta difícil imaginar l’efecte d’aquell edifici a la trama actual de l’Eixample. Però és el que han aconseguit l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el Servei Històric de Defensa de França: un model en 3D del fort, que es pot visualitzar situat sobre el paisatge en què es va aixecar (al seu dia, controlant l’accés a Barcelona per la carretera de Ribes que transcorria als seus peus) o en el de l’actual barri de Fort Pienc, que n’ha heretat, deformat, el nom.

 

El modelat en 3D del Fort Pius és, no obstant, només un caramel temptador dins d’un projecte més gran: la difusió a internet (http://betaserver.icgc.cat/bcn1827/) del primer mapa modern del pla de Barcelona, en escala mètrica 1:1000 i amb detallades corbes de nivell; el realitzat entre el 1823 i el 1827 pels enginyers militars de l’expedició francesa que va acabar amb el trienni liberal, 30 anys abans del mapa topogràfic d’Ildefons Cerdà que fins ara es tenia com a pioner. La de Fort Pius «és una petita prova del que podria ser la restitució en 3D de tot el Pla de Barcelona», explica la cap de la cartoteca de l’ICGC, Carme Montaner.

El fort

¿Què era aquell fort, construït el 1719 i enderrocat el 1868, per deixar-ne només el nom a un barri difícil de definir i les pedres per a la construcció de l’església de Sant Martí del Clot? El Fort Pius, inicialment un fortí quadrangular que després seria ampliat, forma part del mateix projecte de fortificacions que la Ciutadella, definit pels enginyers de Felip V, que van treure les conclusions del seu èxit del 1714. 

Havien pogut acostar-se al tram de muralles més mal fortificat, a la zona del Born, cavar trinxeres i demolir-lo. En aquell punt feble hi van construir precisament la Ciutadella, pensada tant per defensar la ciutat com per sotmetre-la. I van afegir-hi un parell de bastions avançats per dificultar-hi un assalt: el fort de Sant Carles, de cara al mar, i un altre fort que permetria controlar la carretera que arribava de França, batejat en honor del capità general de Catalunya que va dirigir-ne la construcció, Francisco Pío de Saboya i Moura, marquès de Castel-Rodrigo. Encara que tampoc es pot dir que quan va ser necessari demostrés la utilitat per la qual va ser concebut: 90 anys més tard, les tropes de Napoleó el van ocupar per sorpresa i sense la més mínima resistència.

Capes superposades

El visor dissenyat per l’ICGC permet consultar amb detall el pla de la Barcelona del 1827 i superposar-lo a la imatge de la Barcelona actual. Segons Carme Montaner, la difusió en línia del mapa, emmarcada en la política d’accés públic de l’Institut Cartogràfic, «ha sigut molt ben rebuda pels arqueòlegs», principals usuaris potencials de l’instrument, igual que urbanistes i geòlegs.

El nivell de detall de cada revellí, fossat i bastió de la muralla, i el fet que les corbes de nivell mostrin la cota a què es trobava cada estructura facilitaria excavacions com les que han fet sortir a la llum trams de muralla en les obres del mercat de Sant Antoni i l’entorn de la Ciutadella o trams del Rec Comtal a les obres de l’estació de Triomf o la zona de les Glòries.

Del contingut, Montaner en destaca com a algunes de les sorpreses més interessants la definició de tota la zona de la costa, des del litoral complet d’un Montjuïc que recorda l’abrupta costa del Garraf, amb platges desaparegudes com les de Sant Bertran, embarcadors i esculls, la Barceloneta i les dependències del port, fins al més petit magatzem i caseta, així com detalls de les rieres «i la descripció detallada del Rec Comtal», incloent-hi ponts, molins i fins i tot claus de pas. «El nivell de detall permet reconstruir el paisatge: cases amb el nom del propietari, pous, tots els cursos de la xarxa hidrogràfica, la classe de cada cultiu, que ens mostra un paisatge ple de vinyes...», afegeix.

Montjuïc abans del cementiri

La muntanya de Montjuïc, per exemple, apareix reflectida amb tot detall en el seu estat previ a la construcció del cementiri, a l’explotació intensiva dels seus planters durant el segle XIX i a l’avanç de la línia de la costa per l’ampliació del port, incloent-hi ruïnes a la zona de l’antic poblat de Montjuïc que va ser arrasat pel Fossar de la Pedrera. També el curs de les rieres que arribaven fins a les portes de les muralles abans de quedar desviades, cosa sobre la qual la informació disponible no sempre era precisa.

Però al marge de l’ús de la informació per part dels especialistes, descobrir quin paisatge històric va desaparèixer sota la trama de l’Eixample de Cerdà és una feina fàcil per al veí que vulgui esbrinar que exactament al mateix lloc on s’aixeca avui casa seva, o al pas de vianants que travessa cada dia, es trobava una sèquia, una horta, una masia o un camí.

La història d'un mapa perdut

El 1823, les potències de la Santa Aliança decideixen ajudar Ferran  VII a reinstaurar les cadenes de l’absolutisme i acabar amb el trienni liberal que havia reinstaurat la Constitució de Cadis. És el rei de França qui es responsabilitza de la intervenció militar: l’expedició d’Espanya, més coneguda com els Cent Mil Fills de Sant Lluís (arrodonint, perquè segons sembla van ser uns 95.000). Entren a Espanya l’abril del 1823 i l’octubre del 1823 Ferran VII, després de caure Sevilla i Cadis, reinstaura l’absolutisme. Espoz y Mina resisteix a Barcelona, l’última ciutat a rendir-se, fins al 4 de novembre.

Aquells militars francesos es van afanyar, així que van prendre Barcelona, a aixecar un mapa detallat de les fortificacions de la ciutat i dels camps que les envoltaven. «Se’l van emportar el 1827 i no l’havíem tornat a veure», explica Carme Montaner. Fins que va ser identificat als arxius històrics de l’Exèrcit francès per Francesc Nadal, del Grup de Recerca de la Història de la Cartografia.

Es creia que el primer mapa topogràfic del territori de Barcelona aixecat amb tècniques modernes, incloent-hi corbes de nivell, va ser l’encarregat el 1855 a Ildefons Cerdà com a estudi preparatori per al projecte de l’Eixample. Però el dels enginyers militars francesos és tres dècades anterior. I no només és més antic, sinó també 10 vegades més detallat. «Sabem que Cerdà fa alçats en escala 1:250, però el mapa que publica està en escala 1:10.000. En canvi aquest mapa està en escala 1:1000», explica Carme Montaner.

    

Notícies relacionades

No era la primera vegada que l’Exèrcit francès aprofitava l’ocasió. Les reiterades ocupacions de Catalunya pels veïns del nord eren utilitzades per posar al dia els seus plànols, amb l’objectiu d’usar-los en la pròxima ocasió. El 1697, quan França incorpora breument el Principat, elabora detalladíssimes maquetes en escala 1:600 de les fortificacions de Roses, Girona, Barcelona i Tortosa i del territori que les envolta, arbre a arbre, i les incorpora a la col·lecció reial, que va arribar a comptar amb 144 peces, algunes de fins a 100 metres quadrats. 

Cent d’aquestes maquestes encara formen part del Musée des Plans-reliefs de París. Falta la de Barcelona (sí, la que apareix al Victus d’Albert Sánchez Piñol), que va desaparèixer el 1811. Els historiadors francesos sospiten que els 54 fulls manuscrits del plànol del 1827 potser tenien com a objectiu actualitzar o tornar a construir la maqueta perduda de Barcelona (la porció rectangular triada per cartografiar té un format molt semblant, de fet, al de les maquetes que van seguir sent utilitzades com a material d’ensenyament a París fins al 1923).

Temes:

Història