Barcelonejant

La nit en vetlla del tortell de Reis

La pastisseria La Estrella, la més antiga de la ciutat, elabora en la nit més màgica uns 800 tortells

jjubierre41481995 barcelona 5 de enero de 2018 pasteler a la estrella y sus 180106103150 / RICARD FADRIQUE

jjubierre41481995 barcelona  5 de enero de 2018  pasteler a la estrella y sus 180106103150
jjubierre41481998 barcelona  5 de enero de 2018  pasteler a la estrella y sus 180106103206
jjubierre41481993 barcelona  5 de enero de 2018  pasteler a la estrella y sus 180106103238
zentauroepp41482067 pasteleria la estrella180105161113

/

3
Es llegeix en minuts
Olga Merino

Es podria travessar l’any com qui travessa un riu, de pedra en pedra, de postres en postres: dels panellets de la tardor a les neules acabades de pair, dels polvorons nadalencs als bunyols de quaresma, i fins i tot seguir sense por de mullar-se els peus. El calendari està farcit de festivitats amb la seva rebosteria tradicional, però si hi ha dues campanyes esgotadores per al gremi, aquestes són la de Sant Joan, amb les coques de la revetlla, i la d’avui, pels tortells de Reis. Els pastissers no han aclucat els ulls.

  

Fundat el 1825 al Raval, el local va ser punt de trobada de músics i boxejadors

  A l’obrador de La Estrella (Nou de la Rambla, 32), la degana de totes les pastisseries que alberga Barcelona, cinc persones han treballat a preu fet des de les deu de la nit passada, en què van iniciar la marató tortellera, fins que va començar a clarejar sobre les teulades de la ciutat expectant. La Montse i la seva filla Alba, les propietàries, no han fet comptes encara, però calculen que han elaborat uns 800 tortells, a 30 unitats per fornada. Una pallissa a la qual estan acostumades i, a la vegada, un repte estimulant.

Ni parlen ni escolten la ràdio durant la dolça vetlla, mentre ses majestats de l’Orient acaben el repartiment. Alguna coca-cola per aguantar les hores de la matinada i a seguir, cada un dels cinc concentrat en la tasca assignada, pim pam, pim pam: el que controla els temps de la fermentació, el que aboca la barreja als motllos, el que vigila la cocció al vell forn de volta –la massa del brioix és molt senyora–, qui espera el minut exacte en què el brioix s’ha refredat per obrir-li les entranyes i introduir-hi el farcit –crema cremada, xocolata, nata muntada– i les sorpreses. 

A cada caixa, la corona de cartró i el paperet amb la frase que explica als neòfits de què va l’assumpte dels extres: «Qui a la boca es trobi una cosa una mica dura, potser és la fava o potser és la figura».

Saturnals romanes

Segons el costum, a qui li surt el llegum acaba sent el paganini, i s’han donat casos, en temps de més estretors, de qui es va empassar la llavor per tal de no desembutxacar la pasta. ¡Ah, les tradicions, que boniques! Les mediterrànies estan amassades amb collites fracassades, fams endarrerides i el fang de la picaresca. Diuen que els antecedents del tortell es remunten a les saturnals romanes, quan l’esclau, si li tocava la fava seca, era alliberat de la feina i podia sentir-se rei per un dia.

   

Alguns dels comerços amb més solera són precisament obradors de dolços

 Traspassar el llindar de La Estrella, fundada el 1825, és endinsar-se en un altre temps, encara que no tan llunyà. Conserva intacte el mobiliari de l’última remodelació, empresa als anys 50, els taulells de fusta, els vidres gravats a l’àcid de l’aparador, el llum de llàgrima, les tulipes i els pots entranyables per a les llaminadures a granel amb tapadores de llautó que diuen «Caramelos Félix Tardà». ¿El millor que té la casa? Les amfitriones i unes galetes de mantega que reconcilien amb la memòria de les coses ben fetes.

Notícies relacionades

Les taules de la pastisseria havien sigut als anys 30 lloc de trobada de músics i boxejadors, i la seva història està molt unida a la del Raval. Un veí veterà recorda les trufes de La Estrella que deixava l’angelet sota el coixí cada vegada que perdia una dent de llet. Enamorada del local, la Montse el va heretar fa un parell d’anys de mans del seu amic Ferran Pujol, el pare del qual, Simeón, l’havia adquirit el 1927 a la família Roig, una altra dinastia pastissera que va passar a fundar La Colmena, a la plaça de l’Àngel. Abans que el mestre Ferran es jubilés, als vuitanta anys i escaig, la Montse va estar treballant amb ell colze a colze per mantenir les essències: la barreja del torró, el secret dels carquinyolis, els capritxos del forn. L’ànima d’una pastisseria és el seu receptari.

Carbó dolç i clatellots

Es dona la circumstància que alguns dels comerços més antics de la ciutat són precisament pastisseries: La Colmena (1849), Brunells (1852), Foix de Sarrià (1886) o la Mayol (1854), que va tancar no fa gaire. I gairebé cap d’aquestes elabora ja una altra de les llaminadures típiques d’aquestes dates, el carbó dolç. Aquell correctiu per als nens dolents, fet de sucre glacé i clara d’ou, ja no té tanta sortida, com si pertanyés a una altra època, com els clatellots. Ja no se'n ven, ves per on, i això que aquest any sobrarien motius per repartir-ne a cabassos. 

Temes:

Barcelonejant