Anar al contingut

LA LLUITA CONTRA LA VULNERABILITAT SOCIAL

Barcelona demana que el nou Govern català recuperi la llei de barris del tripartit

L'ajuntament invertirà el 2018 50,9 milions en millores a les zones de la ciutat amb més desigualtat

El consistori calcula que si la Generalitat reprèn la norma que es va aparcar el 2010 es doblaria la quantitat

Toni Sust

Una de les novetats que el govern d'Ada Colau va introduir amb l'objectiu de combatre la desigualtat a les parts de Barcelona en què resulta més intensa va ser el pla de barris, un conjunt d'actuacions amb un pressupost total durant el mandat de 150 milions d'euros. No és una quantitat que pugui cosir tots els forats que el presumpte Estat del benestar exhibeix en diversos barris de la ciutat –al seu dia l'oposició va criticar la quantitat per considerar-la insuficient-, i al consistori tenen una idea de com incrementar-la: mirant cap a l'edifici que té davant, a la plaça de Sant Jaume.

L'ajuntament confia que el nou Govern de la Generalitat, la constitució del qual s'ha de produir a mitjans de febrer, es plantegi ressuscitar la llei de barris que va encunyar el tripartit quan el presidia Pasqual Maragall. L'última convocatòria amb partides econòmiques designades en funció d'aquesta norma es va produir el 2010. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, així ho ha sol·licitat a l'abordar en detall la inversió municipal prevista el 2018 en funció del pla de barris: “Esperem que amb el nou Govern es reactivi aquella llei”.

Inversions i despesa corrent

Pin i el gerent del consistori, Jordi Martí, encarregats de presentar les actuacions del pla de barris per al 2018, subratllen que les actuacions no poden consistir només en “pedra”, en les inversions per millorar i construir immobles o equipaments. També hi ha despesa corrent, o social, en activitats destinades a reforçar el teixit dels barris, partint, destaca Martí, “de baix a dalt”, és a dir, debatent amb els veïns les mesures que s'han de prendre.

El pla de barris consta de 10 conjunts d'actuacions que es concentren a l'eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els anomenats barris de muntanya. En total, 16 barris han de beneficiar-se de la mesura. En paraules de Martí, es tracta d'emprendre “actuacions intensives” en zones determinades, “la millor manera de lluitar contra la desigualtat”. Els 150 milions no es reparteixen a parts iguals per anys. El 2016, es van començar a definir els 10 plans: per fer-ho es va destinar una mica més d'un milió d'euros. El 2017 el cost es va elevar a 20,3 milions: 10 projectes van ser ultimats i van començar a aplicar-se.

El 2018 es produirà, sempre segons el gerent, "un gran salt: l'execució arribarà a la seva màxima intensitat". Per a això, l'any que ve es destinaran 50,9 milions al pla. Serviran per abordar 354 actuacions. De la quantitat total, 36 milions són per a inversions i 14,9 per a despesa corrent. El 2019 el pla de barris arribarà a la seva partida màxima: 68,5 milions i per al 2020 es preveuen algunes actuacions que s'hauran d'allargar per qüestions de planificació tècnica i que suposaran 9,1 milions d'euros.

Recursos que arrosseguen recursos

Pin i Martí subratllen que els 150 milions del pla de barris seran en realitat més, perquè hi ha actuacions que només es poden sufragar parcialment amb el pressupost estricte de la mesura. Casos en què s'hauran d'aportar més recursos de les arques municipals.

Un exemple és la recuperació del Borsí, al barri Gòtic: per al 2018 hi ha una partida prevista en el pla de barris de 80.000 euros, d'un total de quatre milions que es destinaran a l'objectiu final: rehabilitar el Borsí i instal·lar-hi un equipament de gestió veïnal i la biblioteca pública Andreu Nin. Pin, regidora del districte, afirma que el cost de l'operació superarà considerablement aquests quatre milions. El pla de barris haurà servit per estimular l'actuació, encara que no pugui cobrir completament la inversió necessària.

Entre altres mesures no relacionades amb la “pedra”, o combinades amb aquesta, que el consistori subratlla dins del pla hi ha el programa de rehabilitació de finques d'alta complexitat. Edificis que podent acollir-se a ajudes a la rehabilitació (ara habilitades també per a l'interior de la vivenda) no ho fan, pel motiu que sigui. Es tracta de finques on no hi ha comunitat, o existeix però no és capaç d'arribar a un acord, o té un propietari enfrontat als seus inquilins.

Edificis i projectes educatius

Mitjançant un estudi de la UPC, s'ha xifrat en 200 aquest tipus de finques. L'objectiu és assumir un acompanyament d'aquestes comunitats, amb un pressupost per al 2018 de 8,2 milions. Un altre exemple és el "reforç de la identitat de barri i orgull de viure a la Marina", amb 30.000 euros de partida, que combina el projecte de dignificar l'espai públic amb el reforç d'actuacions amb les entitats del barri com Som La Marina, de formació cultural comunitària. I un altre exemple és el nou institut escola de Trinitat Nova: s'invertiran diners a remodelar tres edificis perquè estiguin comunicats però també en un nou projecte educatiu que vol reunir la primària i la secundària i acabar amb l'èxode d'alumnes que sent de la zona van al col·legi a altres barris.

La primera llei del Govern de Pasqual Maragall

La llei de barris va ser la primera que es va aprovar al Parlament sota el mandat del Govern tripartit que, sota la presidència de Pasqual Maragall, van compartir el PSC, ERC i ICV. La norma preveia aportar recursos per a la millora dels barris més degradats de Catalunya: 10 cada any. L'aportació pressupostària era compartida al 50% per la Generalitat i el municipi afectat. La llei va ser aprovada el 2004 i l'última convocatòria d'ajudes va tenir lloc el 2010. Ja en temps del Govern d'Artur Mas, el pla va ser desactivat i els pagaments pendents, assumits amb retard, a causa de la política d'austeritat econòmica que es va veure obligada a aplicar la Generalitat.

Temes: Govern Pobresa

0 Comentaris
cargando