L'ascens de C's no resta vots als 'senyors feudals metropolitans'

El partit taronja venç de manera clara a costa de perforar nous jaciments de votants

metropolitana

metropolitana
zmetropolitana

/

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols

Pròxima estació –tret del cas que hi hagués repetició de les autonòmiques–: eleccions municipals del 9 de juny del 2019. Falta un any i mig. En circumstàncies normals, poc temps. Abans, el més habitual a l’àrea metropolitana de Barcelona era durant aquest termini anar destapant els nous candidats perquè, com el vi, s’oxigenessin. Un any i mig acostumava a ser, també, el termini límit perquè aquells alcaldes que decidien jubilar-se passessin el bastó de comandament al seu delfí, per perpetuar la saga, normalment socialista. Però això era abans. A 18 mesos d’una altra cita electoral, Ciutadans, tret de comptadíssimes excepcions, ha sigut la força metropolitana més votada. Fins i tot al vermell Baix Llobregat és de sobte taronja (95.000 vots contra 156.000). No obstant, extrapolar aquest resultat seria, avui dia, una insensatesa.

Ciutadans ha guanyat la batalla a camp obert. N’ha tingut prou amb un general, Inés Arrimadas, per tenyir d’un sol color el mapa de Barcelona i la seva corona, excepte la frontera sud-oest, la més rural, que és d’Esquerra Republicana. Els setges de les places fortificades, o sigui, les alcaldies, requereixen una altra estratègia. Això ho ensenyen a les acadèmies militars. És a les portes dels feus on s’atura l’avanç, on es requereixen ariets i, a un any i mig de les municipals, Ciutadans no té encara candidats amb projecció pública. Una mirada amb lupa als resultats del 21-D resulta, doncs, interessant.

L’Hospitalet de Llobregat, per exemple. Núria Marín va necessitar 31.000 vots el 2015 per revalidar l’alcaldia. Aquell mateix any es van celebrar eleccions autonòmiques. Els socialistes van recollir a la segona ciutat de Catalunya 28.000 vots. Aquest passat dijous van ser 31.000. La del PSC a l’Hospitalet és una gràfica sense pics. Ciutadans, en canvi, ha sigut capaç de multiplicar per tres els seus guanys, dels 12.000 vots de les municipals als 45.000 de dijous. No és només que s’hagi menjat el PP. Ha multiplicat els vots com Jesús els pans i els peixos. A vegades de les eleccions se n’analitzen els transvasaments de vots, com si fossin conques fluvials. En aquesta ocasió, el partit taronja ha cavat nous pous.

La segona ciutat de Catalunya

A Santa Coloma es reprodueix el mateix fenomen. El 2015, amb el PSC en caiguda, Núria Parlon va fer el que cap dels seus companys de partit havia aconseguit, obtenir una majoria absoluta. Ho va aconseguir amb 17.000 vots. Gairebé 15.000 són els que va recollir dijous Miquel Iceta al mateix municipi. Però la victòria també va ser per a Ciutadans.

Un cas singular (perquè el color polític és diferent) és el de Sant Cugat del Vallès, l’aldea de l’Astèrix convergent des de fa dècades. És el paradigma que una plaça forta, per poc que es cuidin les muralles, resulta inexpugnable. La candidatura de Junts per Catalunya hi ha vençut fins i tot en aquestes autonòmiques ataronjades.

Els feus sense amo

Res és així en aquells municipis metropolitans que, per un motiu o un altre, han canviat de mans aquesta última dècada. Barcelona i Badalona, per exemple.

Notícies relacionades

El cas de Badalona és, potser, el més desconcertant. Xavier García Albiol va ser alcalde de la ciutat en l’anterior mandat. El PP el va premiar, per trepitjar aquell cim, amb la presidència del partit a Catalunya. Va guanyar les últimes eleccions municipals amb el doble de vots que el seu immediat perseguidor, però, qüestió d’aliances, va ser elegida alcaldessa Dolors Sabater, de l’òrbita de la CUP. Dijous passat, PP i CUP van ser la sisena i la setena força, respectivament, en nombre vots. Els pronòstics a Badalona, de cara al juny del 2019, són molt incerts. Dijous, Ciutadans va sumar 38.000 vots. La qüestió és: ¿algú sap el nom de l’únic regidor taronja d’aquesta ciutat?

El cas de Barcelona no és tan extrem com el de Badalona, però també és una ciutat que ha canviat d’alcalde dues vegades durant els últims set anys. Barcelona en Comú i CiU van ser el 2015 i per aquest ordre les forces majoritàries a la capital. Llavors, Ciutadans ja va treure el cap, amb 77.000 vots, cosa que va col·locar el partit d’Albert Rivera en tercera posició. A vegades, Barcelona anticipa tendències. Però en aquella ocasió, l’avantatge dels comuns i de Convergència sobre la formació taronja era sideral. Doblaven les seves xifres. Aquest dijous, però, Junts per Catalunya i el partit d’Ada Colau van quedar en tercera i quarta posició, encara que amb una significativa diferència. El partit de Puigdemont ha millorat les xifres absolutes que havia obtingut Xavier Trias. La llista de Catalunya en Comú ha perdut més de la meitat del suport que havia aconseguit l’alcaldessa Colau.