L'home que navega amb les estrelles

Amb una sola ullada estil Robocop descobreixes una pila de barrets de palla i una guitarra feta a mida de Danny deVito. «És una guitarra acústica de viatge», t’informa Kenneth. Té sentit: estem en un veler de 14 metres d’eslora. Del sostre pengen quinqués que semblen trets de Moby Dick i fins i tot una planta a punt de florir. «¡Després de dos anys!», esbufega el seu amo. Més que reg, aquí deu necessitar Biodramina.

En una prestatgeria hi ha l’Atles d’illes remotes, les menys accessibles del món. L’obres i veus que n’hi ha tres encerclades de color verd: l'illa Christmas, illes Keeling del Sud i Santa Helena (on van desterrar Napoleó). Fins i tot avui hi arriba un ferri cada dos mesos, apunta Kenneth. Ell ha atracat a totes tres sense encendre el GPS. Fa 20 anys que navega guiant-se per les estrelles. Ha arribat a portar un vaixell d’Austràlia a Barcelona mirant el cel.

"La naturalesa en estat pur et posa al teu lloc"

Kenneth Perdigón, 43 anys, és patró de vaixell des dels 18. Viu la meitat del temps al mar, i l’altra meitat en terra. Parla de temporals amb el somriure a la car. Al cofre de les eines guarda una corbata de llacet, a joc amb l’esmòquing que sempre porta a bord, estil James Bond. ¿Que què té d’addictiu el mar? «Que et treu molta importància –respon–. La naturalesa en estat pur et posa al teu lloc: no som res».

 «L’home que navega amb les estrelles», li diuen. Estrelles del cel, no de Hollywood. «Amb aquelles no he navegat», riu. «No soc especial –afegeix–, simplement hi tinc pràctica». Es treu importància, malgrat que últimament té més ganxo que el capità Garfi. Han inclòs la seva història estrellada a Eldorado, un projecte del barceloní Folch Studio que recopila experiències de viatges en l’era del post-turisme. És a dir: úniques, insòlites, viscudes. Es poden llegir on line (eldoradoexperience.org) i en llibre: publicaran un segon volum al gener.

Des de la coberta del veler de Kenneth avui es veu Colom, el de la Rambla, el que assenyala Mallorca en lloc d’Amèrica. Serveix de premonició: Mallorca és on el capità anirà navegant després d’aquesta xerrada. El vaixell està amarrat al Reial Club Marítim de Barcelona. Narinan, va batejar el veler. El nom ve de anar-hi anant, explica el seu capità. «Anar-hi anant, acceptant-ho tot, sense presses», justifica. Doncs sí: té plaques solars a la coberta i molta fusta per tocar en cas de temporal.

Matemàtiques i dibuix tècnic

¿Com es navega amb les estrelles com feia Colom? Òbviament has de saber reconèixer-les. I refrescar COU. «És una mescla entre càlculs matemàtics bastant simples i una miqueta de dibuix tècnic», resumeix el capità. «Com a COU: bisectrius, triangles, circumferències, tangents…». Tota una ironia: Kenneth va deixar el COU a mitges.

Quan navega, el capità va apuntant cada hora on creu que és. Escriu  en un quadern de bitàcola la pressió atmosfèrica, quants núvols hi ha, de quin tipus, l’altura de les onades. En lloc de mirar una pantalla, ell mira la naturalesa. «Aquest és un dels motius pels quals faig la navegació analògica», assegura. Per estar connectat amb la naturalesa. «Tu no pots protegir una cosa amb la qual no hi estàs connectat», assenyala. «I una de les coses que més ens desconnecta és la tecnologia. Passem la majoria del temps mirant una pantalla. Pràcticament tota la informació l’anem a buscar a un lloc que és Matrix, que l’hem fet nosaltres».

Notícies relacionades

El Darth Vader català

Comprar sense diners

Kenneth és un home sostenible. «Tot el meu projecte, la meva vida, digue’n com vulguis, circula tenint clar que ens estem carregant el planeta. Crec que hi ha una solució que passa per l’activisme individual», confia. «Sigues el canvi que tu vols veure al món –incita anant de profeta eco–. Tot i que siguis tu sol petitó. Perquè probablement podràs inspirar algú més i aquest algú pugui inspirar una altra persona més. Ja hem vist que per dalt no canviaran les coses, a nivell legislatiu. L’única esperança és per baix».

¿La seva meta? «Ser cada vegada menys –respon–. Desaparèixer», diu rient. «En la meva meta no està aquest vaixell –afegeix–. La meva meta és tenir molt menys que això. Tenir molt poc, necessitar molt poc. Fa dos o tres anys em vaig desprendre del 90% de les meves coses –confessa sense parpellejar–. I segueixo. El que passa és que cada vegada és més difícil». Fora del vaixell, el capità només té la roba que no és de temporada, una capsa de cartes, una altra de fotos i recanvis del vaixell. «I segueixo deixant anar».