Barcelona es fortifica després de l'atemptat de la Rambla

Només hi ha un passeig a tot el món que pot lluir el mèrit d’encunyar un verb propi. La Rambla, una vegada més l’excepció. I és que ramblejar únicament pot sonar a anomalia lèxica als que  no hagin transitat per la bulliciosa serenitat mediterrània que es desprèn de les seves rajoles. Caminar aquest desembre pel seu tram central, parlar amb comerciants, barrejar-se amb veïns i guiris és assegurar-se que la Rambla segueix conjugant amb les millors essències de Barcelona. Alleuja comprovar sobre el terreny que, quatre mesos després de la terrible ferida dels atemptats del 17-A, la pell cicatritza amb una rapidesa que fa miques tots els pronòstics.

Avui, el cèlebre espai declina amb totes les formes possibles de rambleig, torna a ser el que era. «¡És que mai ha deixat de ser-ho! S’hi respira l’ambientàs de sempre. El mar de fons, els carrerons, la barreja de gent d’aquí i d’allà…», relata el jubilat Luis Fuentes, un assidu, aposentat al seu banquet preferit, un d’orientat al sol. A una vintena de metres d’ell i de la font de Canaletes, la nova presència de mitja dotzena de pilons que la Junta de Seguretat Local hi ha instal·lat aquesta setmana. 

Han aparegut per sorpresa, per respectar el principal motiu que inspira la seva presència: la seguretat. Idèntic argument perquè ni Mossos d’Esquadra ni Ajuntament de Barcelona avancin les futures actuacions en altres enclavaments. Fins ara s’han instal·lat barreres també a Portal de l’Àngel, la catedral de Barcelona i la Sagrada Família, en aquests casos en forma de testos grossos, reforçats amb una placa metàl·lica a la base.

 

Complexitat

Els pilons, aquesta vegada, no miren de pacificar el trànsit del nucli urbà, sinó dificultar en la mesura que sigui possible noves conspiracions contra la convivència. Un element dissuasori que compta amb el beneplàcit de la ciutadania, que no obvia la desigual partida que es juga sobre el tauler planetari. «La manera com s’hi ha adaptat la gent ha sigut una altra vegada exemplar, però sempre depens dels terroristes. Només ens queda la reacció a cadascuna de les seves accions», relata José, empleat d’un hotel.

Un guàrdia urbà coincideix en la complexitat de la missió. «Un company va calcular més d’un centenar de pilons necessaris per blindar l’entrada a l’àrea de Portaferrissa, Portal de l’Àngel i Rambla», relata. Extrem inviable, ja que s’ha de facilitar l’accés als serveis d’emergència, revela el Daniel, assenyalant els enormes testos de Portal de l’Àngel. «Almenys no poden anar en línia recta i embalar-se amb facilitat», diu. També a la Rambla és possible incorporar-se des de carrerons adjacents i «aprofitar les rampetes dels passos de vianants», com indica la Susi, una italiana de Rímini enamorada de la ciutat i de la «fermesa i la serenitat» amb què ha respost.  

«Aquests mesos han sigut una lliçó de valentia i de civisme. De tirar endavant amb una naturalitat que impressiona», revela José Luis Morais, quiosquer del tram inicial de la Rambla. Tampoc es pot obviar el dany infligit i que ell ha viscut molt de prop, tot i estar de vacances el dia de l’atemptat gihadista. Hi ha cicatriu on hi va haver ferida. «Un company ho va veure tot. Ha estat de baixa per problemes emocionals i una petita arrítmia, i al tornar a la feina va haver de tornar-la a demanar perquè la gent li preguntava com va passar. Se li va fer un món», revela.

«No et sents insegur. Mires al teu voltant i estàs envoltat de policia», diu el Víctor, un nigerià establert a Barcelona des de fa 12 anys, mentre assenyala un vehicle dels Mossos patrullant per Portaferrissa. «I els que no veus… Que hi ha un munt de secretes», afegeix un buscavides engominat que se’n va amb somriure de pillastre. No han transcorregut ni dos minuts quan passa un altre vehicle policial, aquesta vegada de la Guàrdia Urbana. La presència de pilons, jardineres i l’extensa tropa armada revelen un centre urbà altament fortificat, sense resultar invasiu en excés. 

Notícies relacionades

Barcelona instal·la bol·lards a la Rambla

La culpa va ser dels bol·lards

Les mesures de seguretat s’assimilen al centre en la mateixa mesura en què brolla el caos, aquesta vegada com a símptoma de normalitat. El tràfec incessant, la fauna urbana inesgotable, els tripijocs, els grups guiats de turistes. Malgrat que d’aquests últims «se’n veuen menys», segons revela la Trini a la seva parada de figures de fang de la fira de Santa Llúcia, a la vora de la catedral. «Ha baixat l’afluència turística, però diria que hi té més a veure tot l’embolic entre independentistes i unionistes que l’atemptat de l’agost», relata.

A la Sagrada Família, la Laura, empleada del Bus Turístic, avala el pragmatisme amb què els visitants han encaixat la desgràcia. «Deuen pensar que és difícil que tornin a actuar tan aviat al mateix lloc, encara que en realitat mai se sap…», diu. A prop seu, a tocar d’uns pilons de seguretat, el brasiler Marcus agraeix la sensació de seguretat que li brinda tota la ciutat i celebra l’actitud dels autòctons. «Sempre anirem un pas enrere respecte als terroristes –diu Marcus–, però ja que ha de ser així, almenys que sigui amb l’actitud que es respira a Barcelona».