Anar al contingut

MULTICONSULTA CIUTADANA AL MAIG

Colau consultarà els barcelonins sobre la municipalització de l'aigua

Un pla contra la gentrificació a Sant Antoni i el Raval i el nou nom de la plaça de l'esclavista Antonio López, les altres preguntes

Els impulsors de les tres iniciatives han de reunir ara 15.000 firmes físiques en dos mesos

Helena López

Gentrificació, memòria (i justícia) històrica i gestió pública de l'aigua. Aquestes seran les tres (gens menors) qüestions sobre les quals els barcelonins podran pronunciar-se en la primera multiconsulta organitzada per l'alcaldessa, Ada Colau. De fet, en la primera consulta ciutadana des que Jordi Hereu va plantejar el 2010 als barcelonins si volien que el tramvia fora per la Diagonal (i li van dir que no fes res). 

Les tres preguntes, presentades a través d'iniciatives ciutadanes, ja validades pel consistori, i que a partir d'aquest divendres iniciaran la campanya de recollida de firmes. Reunir 15.000 suports al carrer -es tracta de firmes de les d'abans, en paper- és el penúltim pas a seguir perquè les propostes arribin a les urnes el pròxim mes de maig. Cosa que presumiblement aconseguiran sense problemes, donats els importants suports que hi ha darrere de les tres iniciatives ciutadanes, amb organitzacions com el Casal dels Infants del Raval, la PAH, la Aliança Contra la Pobresa Energètica Tanquem els CIES.

Davant la imminent reobertura del mercat de Sant Antoni i la implantació d'una superilla al seu entorn, que el teixit social dels seus barris interpreta com abocar tones de llenya a la foguera gentrificadora que crema tant a Sant Antoni com als veïns Raval i Poble-sec, vivenda pública. Aquesta és la lògica que segueix la iniciativa ciutadana #HabitemelSantPau. "La vivenda pública és l'únic que pot contrarestar aquest poder gentrificador, a més de un teixit social viu", resumeix Ernest Morera, un dels promotors de la iniciativa. Per això plantegen una pregunta doble (i llarga): "¿Està d'acord que l'ajuntament adquireixi la parcel·la de Ronda de Sant Pau, 46, amb l'objectiu de contrarestar l'expulsió de veïns mitjançant un projecte pilot amb la construcció de 50 vivendes públiques i inclusives, i garantir la continuïtat de l'acció solidària i comunitària del projecte Gimnàs Social Sant Pau?".

"Després del Casal dels Infants, som l'entitat que més gent està atenent al Raval", reivindica Morera. Per això, i perquè treballen junts en diversos projectes, ja que les portes del Sant Pau sempre estan obertes a qualsevol iniciativa social, el Casal forma part de la comissió promotora de la iniciativa. Una llista del més heterogènia. De Viqui Molins a Abdul Razzaq. "Proposem un model híbrid que combini vivenda de gestió municipal amb una cooperativa de masoveria urbana", prossegueix Morera.

Monument a Antonio López a la plaça que encara porta el seu nom / ALBERT BERTRAN

Homenatge i reparació

La segona iniciativa ciutadana planteja canviar el nom de la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López pel d'Idrissa Diallo, jove guineà mort al CIE de Barcelona la nit de Reis del 2012, al mes d'arribar a Espanya. La seva mort va encendre la flama de Tanquem els CIE. "Idrissa és un símbol. Posar-li a la plaça el seu nom és posar-li el de tantes persones mortes a les fronteres que ningú identifica i els cossos dels quals no arriben a ser entregats mai a les famílies", exposa Mercè Duch, una de les activistes pro drets humans impulsores de la campanya.

"L'ajuntament es va comprometre des del principi de la legislatura al canvi de nom, però pretenien fer-ho de forma unilateral, sense consultar a la gent. Nosaltres proposem el nom d'Idrissa per tot el que representa i perquè les bases de la consulta ens obliguen a plantejar una pregunta tancada, però el que volem és que es debati, estaríem encantats que hi hagués altres propostes", subratlla Duch.

Colau tenia programat retirar la gran estàtua del negrer que domina la plaça que encara porta el seu nom aquest mes, però la junta electoral va frenar l'operació al considerar-lo un acte electoralista en període de campanya. 

La batalla més difícil

Per últim, encara que segurament serà la que presentarà més batalla, la gestió de l'aigua. És l'única de les tres preguntes que segur quye tindrà una campanya en contra. La plataforma Aigua És Vida planteja la pregunta "¿Vol que la gestió de l'aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?". El vot de l'alcaldessa és clar. La remunicipalització dels serveis bàsics és una de les grans promeses dels 'ajuntaments del canvi'. En municipis com Terrassa ja és una realitat la de l'aigua.  

A més de suports d'entitats amb moltíssimes persones al darrere, com la PAH, la FAVB o l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, la campanya social per la municipalització de l'aigua compta amb arguments de calat. "La gent ha de saber que el 50% de la factura no està associada al consum. En cada factura ens estan cobrant publicitat, fugues i cànons", apunta Quim Pérez, membre d'Aigua És Vida.  

A partir de aquest divendres les tres iniciatives tenen dos mesos per reunir les 15.000 firmes que preveu el reglament, el temps que falta per a la celebració del ple de febrer-març, que ha de ratificar les preguntes amb (només) la meitat més un dels vots. El resultat de la consulta no pot ser vinculant per llei però existeix la voluntat política de portar-lo a terme. "Les preguntes presentades pels partits sí  que requeriran una majoria qualificada, 27 vots, però l'objectiu és facilitar al màxim la participació de la gent", conclou la regidora de Participació, Gala Pin.

0 Comentaris
cargando