RADIOGRAFIA AL MERCAT DE LA MERCÈ

Un ou dur de festí nadalenc

Benilda, una clienta de 85 anys, explica el seu menú i afirma que no fa compres anticipades

Les vendes i els preus estan estancats a 10 dies de les festes

zentauroepp41300639 mercado171213175254

zentauroepp41300639 mercado171213175254 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Teresa Pérez / Barcelona

Si tots els clients que eren aquest dimecres al migdia al mercat de la Mercèmercat de la Mercè (passeig de Fabra i Puig, 270) haguessin comprat, els comerciants s’haurien fet d’or. No obstant, l’afluència de gentada no es corresponia amb l’apatia de les caixes registradores. L’esperit i l’alegria nadalencs només es notaven quan, sobretot a les peixateries, les dependentes cridaven «¡pot!», per demostrar que algun client els havia deixat una propineta com a estrenes.

Benilda, de 85 anys, va sentir el crit d’alegria mentre esperava que l’atenguessin, a la parada del recinte comercial de Nou Barris, per comprar seitons, que era el seu menú del dia. El seu full de ruta nadalenc no entén ni de compres anticipades ni tampoc de plats especials. Benilda viu sola. Ja té dissenyat el seu menú del dia 25 de desembre: de primer un plat de sopa i de segon un ou dur.

Davant la cara de sorpresa dona una explicació una mica més precisa: «És que soc diabètica i només puc menjar dos ous a la setmana i precisament un em coincideix amb el dia de Nadal que és dilluns». De postre prendrà mató. «I de propina nadalenca, m’acabo de trencar una dent», afirma mentre s’assenyala amb el dit un ampli forat a la dentadura. «Ja era vella, més o menys dels meus anys», afirma entre rialles per justificar el trencament.

Rosa, una altra clienta del mercat, està de sort. Aquest any no es molestarà ni a comprar amb antelació ni a cuinar perquè passarà aquestes dates a remull en un balneari de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). «No faré res. Ara estic fent la compra diària», relata.

Les vendes van ranquejants a la majoria de parades. Aquesta sensació regna en un establiment de peixos i mariscos, que no té nom, que fa cantonada en un passadís del mercat, i també pateixen l’atonia compradora a Món Ibèric i al comerç de pesca salada propietat de Glòria Vila. La propietària, ara com ara, viu d’apuntar als fulls de la llibreta els encàrrecs que li fan els clients: «Sobretot aperitius, pastissos de peix i salmó. La gent espera fins a l’últim moment per omplir la nevera», afirma Vila.

A l’establiment Món Ibèric, del qual és titular Jordi González, ni l’oloreta que desprèn l’apetitós pernil ibèric ni l’habilitat que demostra el dependent al tallar-lo a mà són suficients reclams per atraure el públic. «La gent està a l’expectativa del que pugui passar [llegiu-hi, eleccions 21-D] i les vendes van a poc a poc», argumenta González. L’amo, no obstant, és optimista perquè els productes que ven aquest any són d’un import més car que els del 2016. Segons el seu parer, la gent en aquestes dates no es preocupa de si la targeta de crèdit treu fum: «Els pernils Joselito els venc ràpid si es comparen amb els de 100 euros que se’m queden aquí morts de riure». Carmen, encarregada de la peixateria, comparteix les opinions d’altres botiguers: «La cosa està fluixa. La gent no s’anima a comprar. Aquí encara es nota la crisi». I això que els preus dels articles amb prou feines han despuntat, coincideixen els comerciants. El lluç fresc tenia el cartell de 6,90 euros el quilo; la sípia, 14, i les cues petites de rap, 16 euros.

Notícies relacionades

Rita, de 72 anys, està de xerrameca amb una coneguda al costat de la parada de pesca salada. Ella, l’única compra anticipada que ha fet ha sigut la carn per fer canelons. «En faig entre 70 i 80 unitats», explica i afegeix: «La meva filla, fins i tot, se n’emporta dues safates quan, després de les festes, torna a Cenicero, a la Rioja, on viu». Aquesta tertuliana rebutja les compres anticipades amb un argument contundent: «Si s’espatlla la nevera amb a tot dins, ¿què fas?».

En una parada de fruites i verdures una clienta protesta per l’alt preu de les albergínies ratllades, ronden els tres euros el quilo. El botiguer replica: «No són cares pel Nadal, sinó pel clima, que ha sigut molt dolent».