Tot el que ha de saber del veto circulatori per pol·lució a Barcelona

Nou mesos després que la Generalitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'ajuntament de la capital catalana consensuessin un acord històric per reduir substancialment l'impacte del trànsit rodat en l'aire que respiren els ciutadans, es donarà pas a la primera de les mesures de gran calat. A partir de divendres vinent els vehicles més contaminants tindran prohibit circular a la majoria dels carrers de la capital catalana els dies en què es declari un episodi d'elevada pol·lució atmosfèrica. Serà el primer pas d'un calendari definitiu i unes mesures concretes que es van consensuar el març passat, en el transcurs de la cimera per a la millora de la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona.

La nova estratègia mediambiental s'ha marcat com a objectiu prioritari la reducció d'un 30% de la càrrega contaminant vinculada al trànsit en els pròxims 15 anys, per millorar la salut dels ciutadans. A mig camí d'aquesta exigent cursa les autoritats s'han compromès a una reducció d'un 10% en les emissions sobre l'asfalt que permetin assolir els nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons les dades de què disposen les autoritats, a l'àrea metropolitana es registren al voltant de 3.500 morts prematures a l'any com a conseqüència del perjudici que representa la pol·lució.

La primera data clau té a veure amb un recurs episòdic, el de situacions crítiques relacionades amb el NO2 i les partícules en suspensió, però la finalitat és emprendre intervencions estructurals a mitjà termini que permetin optimitzar els registres ambientals diàriament. La posada en marxa del full de ruta en la lluita contra la contaminació presenta uns clars objectius per millorar la qualitat de vida de la població de l'entorn metropolità. Però també ofereix un grapat d'incògnites sobre com serà la seva execució sobre el terreny i l'afectació en el dia a dia dels ciutadans. Aquesta informació tracta de donar resposta a aquestes qüestions.

¿Quines restriccions s'apliquen i a quins vehicles afecta?

L'1 de desembre entrarà en vigor a l'àrea metropolitana de Barcelona el protocol de restriccions de trànsit per als vehicles més contaminants en aquells dies en què es produeixin registres de pol·lució atmosfèrica que superin els llindars marcats pels organismes internacionals. Els vehicles afectats són els turismes de gasolina matriculats abans del 2000 i els automòbils dièsel que ja circulaven abans del 2006. La restricció també apunta a les furgonetes que ja estaven sobre l'asfalt abans de la normativa Euro 1 (prèvies al 1994). 

Per decretar la mesura s'han de superar els 200 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen en més d'una estació de mesurament de qualitat de l'aire durant almenys una hora, episodis que ala conurbació de la capital catalana es produeixen entre 0 i 3 vegades de mitjana a l'any. L'altre paràmetre a tenir en compte és el referent a les partícules en suspensió PM-10, per a les quals està prevista l'activació del protocol si se superen els 80 micrograms per metre cúbic en més d'una estació durant un dia o els 50 micrograms durant tres dies consecutius. Aquesta última circumstància es produeix, com a màxim, en una ocasió a l'any de mitjana al territori metropolità, moment que comporta la declaració d'episodi, però no restriccions de trànsit. Situacions que afecten tota la ciutadania però que tenen un impacte de més calat entre els nens, les persones grans, les dones embarassades i les persones amb problemes de salut.

Les restriccions es posaran en pràctica quan la Generalitat declari que l'episodi de contaminació ha superat la fase preventiva i s'anunciaran a la ciutadania durant el dia previ a l'aplicació del protocol mitjançant missatges a les webs i les xarxes socials dels ajuntaments, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Executiu català, així com a través dels mitjans de comunicació. Abans d'adoptar aquestes mesures s'aplicaran les iniciatives pròpies de la fase de preavís, en què s'avisa la població de les circumstàncies ambientals i les autoritats preparen els seus operatius interns.

¿Quina és l'àrea d'execució i el calendari previst?

Les mesures restrictives pel que fa a la circulació s'executaran a la denominada Zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, que està formada pel trànsit rodat de la Ronda de Dalt, la Ronda de Litoral i la superfície que limiten totes dues. D'aquesta manera, es veu afectada tota la ciutat de Barcelona, a excepció de la Zona Franca i els barris de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, a la zona alta de l'urbs. També queden inclosos l’Hospitalet i aquella part dels municipis d'Esplugues, Cornellà i Sant Adrià de Besòs que queda inclosa dins de les rondes.

En el full de ruta de l'AMB, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona contempla una aplicació progressiva de les mesures, amb la ja comentada primera fase episòdica que s'instaura divendres que ve. En aquesta  etapa, que s'aplicarà de 7 del matí a 8 del vespre, queden exempts de les prohibicions fins a la primavera de l'any que de les motocicletes i ciclomotors, els autocars, autobusos i les furgonetes Euro 1 (matriculades abans del 1994) i posteriors. A partir d'aquest període es revisarà la casuística per a aquests vehicles. La prohibició passa a ser permanent a partir de l'1 de gener del 2020 en la zona de baixes emissions interrondes per a tots els propietaris de vehicles que no hagin rebut el distintiu de la DGT (els de gasolina previs al 2000, i al 2006 pel que fa als dièsel).

Cinc anys després, el 2025, culminarà el procés a l'estendre el veto permanent als 40 municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l'Ambient Atmosfèric. La finalitat és preservar la salut dels seus 4,3 milions d'habitants, adoptant mesures conjuntes que redundin en el benefici comú. Els municipis de l'Àmbit 40 poden adoptar mesures addicionals al seu territori. En aquest sentit, Badalona, Sant Just Desvern, Castelldefels, Sant Cugat i Sant Boi de Llobregat són els municipis escollits per aplicar sobre el terreny les primeres proves pilot davant episodis d'excés de pol·lució.

¿De quina manera es controlarà el compliment del veto?

Barcelona serà la primera ciutat espanyola a posar en marxa un sistema que se serveix de les etiquetes d'identificació amb què la Direcció General de Trànsit (DGT) classifica el parc de vehicles en funció del seu potencial contaminant. A Madrid, una ciutat amb problemes de pol·lució més greus que la capital catalana, s'ha optat per començar vetant l'aparcament dels cotxes més contaminants al'àrea coneguda com ametlla central (la vorejada per la M-30), però la restricció circulatòria per l'urbs no s'estableix fins al 2025.

El consistori barceloní ha anunciat que s'instal·larà un sistema de càmeres que permetrà identificar les característiques del vehicle després de llegir la matrícula i cotejar-la amb la base de dades de la DGT. El dispositiu es desplegarà pels principals accessos de la ciutat i als ramals de la Ronda de Dalt i la del Litoral durant l'any que ve i tindrà un cost previst d'1,5 milions. D'aquesta manera, en cas que es declari un episodi d'alta pol·lució en les pròximes setmanes i probablement mesos, la supervisió haurà de recaure en el mètode humà. Un total de 48 patrulles de la Guàrdia Urbana s'encarregaran específicament de controlar el flux circulatori en aquest interval temporal. El dispositiu es focalitzarà eminentment al'entorn de les rondes i aniran alternant la seva ubicació en funció de les necessitats detectades.

Si la policia detecta circulant un vehicle vetat li aplicarà una multa lleu, que comportarà el pagament de 100 euros, 50  en cas de pagament immediat, com ja passa a la majoria de sancions municipals. El propietari podrà continuar la marxa, ja que no se l'immobilitzarà el vehicle, però se li recomanarà que no ho faci, ja que s'exposa que una altra patrulla l'intercepti en el seu recorregut i li apliqui una nova sanció.

Des d'aquesta setmana s'està col·locant els prop de 150 senyals verticals informatius de la ZBE a les sortides de les rondes i en altres vies. En episodis de contaminació, se superposaran un senyal de prohibit circular i l'horari de la seva aplicació. Els plafons digitals de Trànsit també informaran de les condicions del veto.

¿Com es reforçarà la xarxa de transport públic?

Les autoritats reforçaran la xarxa de transport públic per compatibilitzar les necessitats de mobilitat amb les restriccions de vehicles més contaminants, als quals no els correspon l'etiqueta de Trànsit (1,6 milions a tota la província de Barcelona, segons la base de dades de la DGT, si bé l'AMB redueix a una mica més de 100.000 vehicles els que realment solen circular per la zona interrondes, un 14% del total, ja que la majoria "no estan donats de baixa però mai o gairebé mai circulen").

La xarxa de metro incrementarà la seva freqüència de pas en hores punta amb un comboi més per línia, de manera que el temps d'espera es reduirà d'entre 3 i 4 minuts a 3 minuts. Es prolongarà l'hora punta fins a les 11 del matí. Els autobusos metropolitans augmentaran l'oferta als corredors amb més afluència de passatgers, amb 15 busos addicionals a l'àrea del Baix Llobregat i 15 més a la zona del Barcelonès nord. També el bus exprés.cat incrementarà en 25 unitats la seva presència aciutats com Mataró, Vic, Sabadell, Igualada, Corbera o Sant Pere de Ribes.

Per facilitar el trànsit de les línies interurbanes procedents del sud metropolità, s'habilitarà un carril Bus-VAO temporal des de Molins de Rei fins a la capital catalana. L'AMB encara ha de decidir la quantitat mínima de persones als vehicles d'alta ocupació per poder circular per aquest carril preferent. La Generalitat s'ha compromès a construir carrils Bus-VAO a la B-23, C-31, i C-245 entre aquest any i el 2019.

En l'àmbit ferroviari, la xarxa de Rodalies ampliarà l'hora punta fins a les 11 del matí a les línies R-1 i R-4, mentre que els Ferrocarrils de la Generalitat ampliaran l'oferta a les línies del Vallès i Llobregat-Anoia. El Tram reduirà de 5 a 4 minuts els intervals de pas entre les 7 del matí i les 10 de la nit, alhora que incorporarà dues unitats dobles a la T-1 i la T-4 i reforçarà el servei de la T-5 i la T-6 a les hores vall. S'habilitarà la T-Aire, un títol de transport per a anada i tornada per 1,80 euros, quan el bitllet senzill d'un sol trajecte ja costa 2,15 euros.

¿Es veurà afectat l'aparcament a BCN durant els episodis?

Sí. L'Ajuntament de Barcelona penalitzarà els propietaris de turismes no residents que aparquin els vehicles més contaminants a la zona blava i verda de la capital catalana amb un recàrrec de 2 euros més per hora la tarifació estàndard que es desemborsa actualment. A diferència del veto a la circulació, la mesura no s'aplicarà solament als turismes sense etiquetes, sinó que inclou tots els cotxes, excepte els catalogats com ECO i Zero emissions. El consistori està treballant en la implementació del sistema de nous parquímetres que podran identificar el potencial de contaminació de cada cotxe per aplicar-hi l'import corresponent.

Fonts municipals afirmen que el nou model es troba en “una fase molt avançada” i que està previst que s'activi al llarg de l'any que ve. El gerent de Presidència i Economia, Jordi Ayala, va exposar que per a la identificació de cada cas, el conductor haurà d'introduir la matrícula del cotxe, i el sistema imprimirà un tiquet ajustat al perfil tècnic del turisme.   

El consistori també pretén gravar els cotxes més contaminants, així com bonificar els més ecològics, com ja ha manifestat el regidor de Presidència i Energia, Eloi Badia, que persegueix aquest objectiu des de fa dos anys. No obstant, els plans del govern municipal d'Ada Colau requereixen del suport de l'oposició perquè prosperi, cosa que de moment no s'ha produït.

L'octubre passat, l'oposició municipal va tombar per segon any seguit la proposta d'ordenances fiscals que va presentar l'equip Colau per a l'exercici del 2018. L'any passat, l'alcaldessa es va veure abocada a retirar el seu projecte i limitar la proposta a modificacions puntuals de tarifes. An la nova oferta de l'equip de govern s'havia suprimit la pretensió inicial de penalitzar als cotxes de més dimensions i es limitaven les càrregues previstes als que comportin un efecte més perniciós sobre l'atmosfera.

¿Les motos també estaran sotmeses a les restriccions?

Per  il·lustrar la magnitud de la protagonista, n'hi ha prou de recordar que 3 de cada 10 vehicles que transiten sobre l'asfalt barceloní són ciclomotors o motocicletes. Un descans per a la mobilitat i l'aparcament a la gran urbs, però no tant si s'atén els paràmetres de impacte ambiental. Per a mostra, del conjunt del parc circulant, el ciclomotor és el que emet més partícules en suspensió PM-2,5, mentre que la motocicleta encapçala la classificació que pel que fa al monòxid de carboni.

“La UE regeix la normativa per a les motos a partir dels valors d'emissions que es van fixar el 2003 i el 2006, mentre que per als dièsel, per exemple, es van actualitzar el 2016”, explica Xavier Querol, expert de qualitat de l'aire del CSIC. Davant d'aquest desfasament normatiu, la DGT encara no ha començat a distribuir les etiquetes identificatives sobre els efectes perniciosos de les motos a l'atmosfera. Serà llavors quan les autoritats determinin les restriccions circulatòries per als vehicles de dues rodes.

¿Hi haurà facilitats per deixar el cotxe al voltant de BCN?

L'Àrea Metropolitana de Barcelona treballa en un sistema de 'park & ride' que garanteixi que els que aparquin als pàrquings de les estacions de ferrocarril siguin usuaris que opten per deixar el seu turisme per evitar congestions de trànsit i problemes d'estacionament al centre de l'urbs. El que sembla una obvietat no ho és tant des que les autoritats detecten que un elevat percentatge d'aquests vehicles aparcats són veïns de la població, que opten per la comoditat de deixar el cotxe a prop de casa i ocupen espai vital per a la mobilitat intermunicipal.

A principis del 2019 s'activarà una aplicació per a mòbilque permetrà a l'usuari aparcar gratuïtament a les estacions de Rodalies de l'entorn metropolità així que validi el bitllet. Un sistema de codi QR confirmarà que aquest vehicle té dret a quedar-se al pàrquing sense abonar ni un cèntim. Una estratègia que pretén esponjar el flux de vehicles privats i aprofitar tot el potencial de bona part de les 6.000 places de 'park & ride' que queden sense destinar-se per al seu objectiu primordial en l'entorn metropolità.

¿Hi ha incentius per dur a desballestar un cotxe antic?

Una de les mesures per incentivar la retirada de la circulació dels turismes amb més impacte ambiental és la proposta de la T-Verda, una targeta personal que l'AMB impulsa des del mes passat i que permet el desplaçament gratuït durant tres anys a les sis zones de transport públic integrat per als propietaris dels turismes vetats en episodis d'alta pol·lució que decideixin desballestar-los.

Els requisits per acollir-se a la iniciativa són que s'hagi donat de baixa el cotxe sis mesos abans de sol·licitar la T-Verda i el compromís de no adquirir un nou vehicle durant el període en què la targeta estigui en vigor. El titular pot cedir-la a algun familiar.

En el primer mes i mig des que va entrar en vigor la proposta, l'AMB ha rebut 249 peticions, de les quals 202 ja s'han acceptat. Més de la meitat dels sol·licitants tenen més de 50 anys, mentre que la franja d'edat que va dels 18 als 29 anys és la que presenta menys demanda. Del total de sol·licituds, 186 són turismes i 16, ciclomotors. El 74% dels cotxes desballestables són de gasolina (148), davant del 26% de dièsel (54).

¿Quines condicions tindran els professionals del transport?

Aquest hivern representarà un període d'adaptació per a camions i furgonetes, que en la seva majoria (només es veuran afectades les matriculades abans del 1994) quedaran exempts de les mesures restrictives. Es tracta d'un assumpte capital, atès que representen prop d'un 20% del flux circulatori de la ciutat. L'AMB treballa en una "bateria de mesures per aconseguir una logística urbana" que redundi en el desenvolupament econòmic "en conciliació amb la sostenibilitat mediambiental". Una estratègia que centrarà a "incentivar els vehicles més nets, l'impuls de microplataformes de transports i la conscienciació social".  

El govern metropolità revela que dels 10.500 taxis a l'àmbit urbà només un 3% no disposa de distintiu ambiental, mentre que un 30% de la flota són híbrids, elèctrics o de gas. A partir del 2019, l'Institut Metropolità del Taxi deixarà d'homologar llicències per a vehicles dièsel. Així mateix, es crearan més parades de taxis i es millorarà la seva infraestructura de comunicacions per evitar la circulació estèril de vehicles a la recerca de clients.

¿Què passa si no tinc la targeta identificativa de la DGT?

La DGT recorda que no és obligatori portar la etiqueta identificativa sobre l'impacte atmosfèric del vehicle i avança que ben aviat informarà que els conductors que no tinguin l'adhesiu o que l'hagin perdut podran anar a recollir-lo “a una sèrie d'oficines de Correus per un preu simbòlic, condicions totes dues que encara s'han de definir”.

Els vetos tindran exempcions per als vehicles de persones amb mobilitat reduïda, serveis d'emergències (ambulàncies, bombers) i essencials, com els funeraris. S'està estudiant com regular l'ús de segments de vehicles específics, com els de col·leccionistes.

¿Es podrà calibrar l'impacte en la millora de la salut?

El 68% dels barcelonins respiren un aire per sobre dels valors límit que marquen la UE i l'Organització Mundial de la Salut pel que fa a NO2, un percentatge que s'eleva fins al 97% en el cas de les partícules en suspensió PM-10, atenent els llindars establerts per l'organisme sanitari internacional.

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que es ponderaran els registres d'impacte mediambiental i les dades sanitàries, com els nous ingressos i casos d'urgència, en episodis d'alta pol·lució per ajustar la seva estratègia a les necessitats de salut pública.

¿S'identificaran els vehicles contaminants d'altres països?

Notícies relacionades

Compte enrere per al veto al cotxe més contaminant en dies d'alta pol·lució

Els vehicles més contaminants no podran circular per l'àrea de Barcelona a partir del 2019

L'AMB està treballant en "el desplegament dels instruments tècnics que permetin el control dels vehicles estrangers", un extrem que en aquests moments no és viable. L'objectiu és que el 2020 es disposi de les eines per a la inscripció i identificació dels turismes, camions, furgonetes i motos d'origen forà i de la seva categoria ambiental, segons exposa el govern metropolità.

També s'estan articulant mecanismes "que permetin operar en una xarxa europea que faciliti la gestió de les denúncies", detalla l'ens supramunicipal.